La Fulla

Dissabte, 22.2.2014 09:45h Tribuna

TRIBUNA. Sota l'abre amic.


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





Temps enrere vaig conèixer una parella jove i enamorada. Sovint, els dies de festa s´asseien sota el meu brancatge espès; xerraven, menjaven i, al cap d´una estona, a instàncies de la jove, tornaven a casa amb pressa, anaven amb els seus fills, i a ells els agradava jugar al prat: corrien, s´amagaven i es rebolcaven en una competició innocent per veure qui aconseguia d´aquella manera , rodolant, arribar més lluny. En veritat els nens eren feliços, allà, i entristien quan havien de marxar.

La vida, amb ells havia estat generosa—prosseguí l´arbre–. Vivien en l´abundància i la comoditat que els proporcionava una fortuna immensa. Posseïen una casa bonica, gran, amb criats i carruatges, i gaudien d, uns fills sans i de bona salut. Amb tot, malgrat aquella abundància de dons, no eren feliços. Ella sempre es queixava que tenia molta feina, i el marit i els fills sofrien en silenci al seu costat.

D’una naturalesa bondadosa, culta i admirada per les seves accions bones i desinteressades, sempre mirava de fer el bé i ajudar als altres . Ocupava el temps en obres de caritat, reunions socials, l´hospital com a voluntària, el servei a la seva església, l´organització de celebracions. Sempre estava disposada a auxiliar els altres i era incapaç de dir no a cap petició, de manera que tothom li demanava favors. Quan una amiga es posava malalta, ella corria al seu cos tat, sempre que algú la necessitava, allà se la trobava. I certament estava molt ocupada, tant que cada vegada s´hi podia estar menys, a casa. –hi ha tantes coses a fer i disposo de tan poc temps–, es queixava.

Les obligacions i reunions consumien el temps que tenia, i per molt que fes––-s´estranyava l´arbre––, per més de pressa que anés, sempre tenia alguna cosa més que li calia dur a terme. Com que anava accelerada, amb prou feines veia a la família. –-intentaré arribar aviat avui–-, deia, però era estrany el dia que no sorgia un imprevist, una qüestió de força major que impedia l´acompliment del seu bon propòsit, i així va ser que , sense adonar-se´n gaire, el seu marit, els seus fills, tot allò que deia que estimava o que li agradava va quedar poc a poc posposat, deixats sempre per després.

Per descomptat, el seu marit desitjava la seva felicitat, però cada vegada que pretenia parlar amb ella es trobava que la seva dona no en tenia el temps, Ja no sortien a passejar, no s´entretenien a xerrar.

Un dia finalment l´home va sortir tot sol a caminar. Absort en els seus pensaments, va anar a parar en aquest prat. Em va fer estrany veure´l sol;caminava encongit. i el seu rostre mostrava preocupació;la mirada baixa, els ulls tristos. Tot en ell parlava de dolor. Va arribar fins a mi , s´assegué als meus peus, es repenjà contra el meu tronc i la seva mirada es perdé en la llunyania.

–Com la podré convèncer , la meva esposa?–-es demanava––. Que puc fer perquè canviï?

A l´impuls del vent les flors dibuixaven un arc iris, per bé que ell era incapaç de percebre´l. Estava cansat això es veia , i crec que el murmuri de les meves fulles el relaxava, perquè se li tancaven els ulls i, finalment, es va quedar adormit.

Va ser un son profund i de gran bellesa, vosaltres l´anomeneu reparador. Potser per això en despertar-se va poder atrapar un raig de llum en forma de petita revelació. Aleshores , se li va acudir una idea. Com era que ni hi havia pensat abans! Feliç es posà dret i, amb un pas alegre i decidit, emprengué el camí de tornada a casa.

Li va costar trobar el que buscava, però un amic el va ajudar i finalment ho va poder aconseguir. Aleshores ho amagà, en va tenir cura i ho amanyagà, perquè tenia la intenció de regalar-ho a la seva dona el dia de l´aniversari del seu casament.

Arribat el dia, la dona va restar sorpresa d´aquell regal. Les galtes se li van tornar vermelles de vergonya, perquè de fet, no havia recordat que fos el seu aniversari. –es comprensible, estic sempre tan ocupada . . . . . pensà.

Estimada dona meva–-li explica el marit––, aquest és el meu regal. Pren-lo amb tota cura, és un ocell molt valuós i el seu vistós plomatge és molt especial. És un exemplar gairebé únic al nostre país, de manera que n´has de tenir cura, perquè a més és el símbol del nostre amor etern. Alimenta'l amb compte , no l'alimentis massa ni massa poc, i ves amb compte perquè és molt sensible.

Ocupa't personalment que no li falti mai l'aigua, parla-li perquè no s'entristeixi i cobreix-ne la gàbia amb una tela perquè no pateixi a les nits fredes. I gaudeix del seu cant preciós. Te'l regalo com a penyora del meu amor etern envers tu. Cada dia , quan el sentis cantar, recordaràs que t'estimo eternament.

Entendrida, prengué en les seves mans la gàbia amb l'ocell preciós i el seu cor es desféu en sentir-lo piular. En veritat se sentia estimada, i va prometre que se n'ocuparia personalment.

I així ho va fer durant les setmanes que seguiren, tot i que ben aviat els dies van tornar a fugir ràpidament. Novament se succeïen les seves activitats, es multiplicaven les reunions i la seva vida una altra vegada es tornava a accelerar i a prendre-li el temps. Sempre hi havia tantes coses a fer. . . amb tanta urgència. . . . . . que ja no li quedava ni un minut per tenir cura del pobre ocell.

És cert que quan es despertava li donava un cop d’ull per comprovar que encara li quedava menjar, i també ho és que , amb el temps va començar a posar al seu abast una gran quantitat de menjar i d'aigua per poder disposar així de mes temps. Al capvespre sovint s'oblidava––-que cansada que estic!, pensava–- de cobrir la gàbia amb la tela.

L'ocell va començar a cantar cada vegada menys, i ja ho feia sense alegria, però ella no se n’adonava. . . . de tan ocupada que estava. Fins que un mal dia l'ocell es va morir de fred.

Aquest dia, quan es va despertar i el va trobar al terra de la gàbia , fred i inert , amb les potetes cap amunt , el cor li va fer un salt.

No podia creure el que veien els seus ulls, i abans de caure desmaiada , en un gest instintiu , aconseguí seure . Quan la seva vella criada va aconseguir que es recuperés , ella va esclatar en plors; estava espantada , presa d'un dolor terrible.

Quan el seu home va arribar , la dona no va tenir cap remei que explicar-li, i entre sanglots ho va fer , el que havia passat. Aleshores ell li va respondre: Ja ho has vist així són les coses d'aquest món, Aquest ocell era un ésser viu i ara jeu mort; Jo no puc fer que ressuciti, ningú no ho farà. Tu no vas tenir temps de cuidar-lo i finalment l'has perdut. Així passa a la vida : allò que oblidem acaba desapareixent. Tant se val que es tracti d'amics com de fills o de pares; el que no alimentis amb el teu amor finalment es perdrà. T'havies acostumat a veure l'ocell sempre allí, amb aquell plomatge vistós, cantant, alegre i no et vas recordar de cuidar-lo.

L'Energia Infinita ens ofereix els seus dons, i a nosaltres ens corres pon el deure sagrat de fer-los prosperar. Recorda , estimada meva que solament estimes el que tens temps de cuidar.

A partir d’aquell dia, la família va recuperar les passejades de temps enrere, aquesta vegada sense pressa, fins al capvespre. Mentre els nens jugaven, la dona, amb calma, s'entretenia conversant amb el seu home. Havia descobert el valor del temps, la saviesa de gaudir de la feina sense oblidar-se de si mateixa ni deixar de banda els qui estimava. Recordo que els ulls de l'home van recuperar l'assosec i la claredat, i que sovint em miraven amb una expressió profunda de pau i de felicitat.

Quan la història es va haver acabat, l'arbre restà en silenci, el seu amic , el jove alumne, va quedar embadalit assegut als seus peus.

Aquesta bonica historia esta treta del llibre SOTA L'ARBRE AMIC, i ha estat tot un plaer compartir-la amb tots vosaltres.

Cordialment,

A LA MEVA MANERA


Lectures 12462 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de La Fulla es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


giny

El temps

Avui
20.png
12 Cº
2 Cº

Demà
1.png
10 Cº
0 Cº



Urgell (+ informació) Meteocat

Oferta Laboral

Editorial

La Fulla digital

Ja fa gairebé 15 anys de la primera incursió a internet per part de La Fulla, el desembre del 1997. Durant aquest breu període de temps, la xarxa ha canviat moltíssim, de manera vertiginosa fins i tot. Llegir més

Categories

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

publicitat


giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

Enquesta

Com valores la posada en funcionament de la nova web de La Fulla?


90%



7%



3%



0%




Vots 73 vots


giny

En paper

Fotografies

  • EN PAPER. La Fulla núm 0

    Fotos articles

  • PERENNIFÒLIES. Núm. 79, desembre 1997. Els inicis d'internet.

    Fotos articles

  • Botigues d'abans. Bar de cal Vidal

    Fotos articles

  • Portada catàleg exposició Antonio Lopez a la Fundació Sorigué

    Fotos articles

  • Racó de poesia. Invictus

    Fotos articles

  • Bar de cal Vidal

    Fotos articles

  • PÀGINA DE LES ENTITATS. Club de Bitlles La Fuliola

    Fotos articles

  • Gent d'aquí. Elena Kritsova

    Fotos articles

  • Imaatge de l'interior de la Fundació Sorigué

    Fotos articles

  • Isabel Santalulària, autora de

    Fotos articles

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


giny


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya