La Fulla

Dimecres, 12.8.2015 19:15h Tribuna

TRIBUNA. La ciència i la vida


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





El doctor Valentí Fuster i el sociòleg i humanista José Luis Sampedro varen formar una gran amistat al Hospital Mont Sinahí de Nova York a consequència d'una operació d'infart de miocardi que va tenir Sampedro i que va operar el doctor Valentí Fuster. Arrel d’aquesta circumstància va sorgir l'idea de escriure un llibre junts, doncs pensaven que cada un des de les seves coneixences podrien aportar alguna cosa amb aquesta societat actualment bastant complexa.
LA CIÈNCIA I LA VIDA,va sortir d'unes converses al Parador de Cardona coordinat per la secretària de Sampedro, Olga Lucas. La meva intenió es recollir una mica de aquets petits pessics de saviesa d'aquets grans personatges i grans humanistes.

L'INFART SOCIAL

-Com a introducció,et proposaré una imatge atrevida que no sé si compartiràs o no. Resulta que quan llegia en el teu llibre la descripció de l'infart, les teves advertències i explicacions elementals sobre els símptomes per aprendre a distingir quan una persona ha d'anar o no a l'hospital, jo, en paral•lel, pensava que des del punt de vista social també estem al caire de l'infart. Veig a la societat a punt de tenir un infart. No sé si trobaràs molt agosarat per part meva això de parlar d’infart social,però permet-me que t'ho expliqui.

D'entrada et diré que quan parlo de societat no parlo de la humanitat, parlo del sistema de vida occidental per què, és clar,el vuitanta per cent de la humanitat és una altra cosa,una cosa que no hauríem, tot i que solem oblidar, perquè els occidentals tenim un egocentrisme terrible. Establint un paral•lelisme entre el que passa en l'àmbit individual i el que passa en l'àmbit social, jo diria que la societat viu en greu risc d'infart.

Per no ser massa tècnics, prenguem com a exemple l'automòbil : els embussos que patim es poden assemblar als embussos que es produeixen en el sistema circulatori. Comparo la imatge de les artèries i el colesterol adherit a les seves parets amb molts carrers urbans de Madrid, o d'on vulguis,i veig que a les voreres,que serien les parets del carrer,tot està ocupat pel que serien les molècules del colesterol,els cotxes. És a dir,els carrers i les carreteres s'embussen igual que les artèries i el sistema circulatori.

D'altra banda,quan veus el que passa i parlem d'infart,és curiós assenyalar que l'infart no existia fa cinc-cents anys,és a dir no hi ha dubte que parlem d'una malaltia moderna,d'una malaltia estesa de manera explosiva en els últims cent anys. Això corroboraria el teu pensament que el món accelerat està tenint un infart.

Crec que aquest paral•lelisme és encertat perquè és precisament aquest mon accelerat el que ens porta a negligir,a no tenir en compte el nostre propi organisme. Quan parlem de factors de risc com el tabaquisme,quan parlem de l'obesitat o de la tensió arterial,ens referim a una societat de consum en què sorgeixen uns factors per ala quals l'organisme no estava preparat. El fet de no saber manejar aquesta situació porta a l'infart de miocardi. Per això el paral•lelisme que estableixes és més que un paral•lelisme;hi ha una relació directa entre una societat de consum i la seva herència,una societat amb infart de miocardi.

És un tema del qual hem de parlar molt, perquè a mi el que em preocupa més no és que aquesta societat tingui un infart ,el que em preocupa més és el sistema en què entra la societat. Els nens ja no corren, només miren els ordinadors, els veus contínuament amb els telèfons mòbils i els jocs electrònics o davant del televisor. S'està configurant una societat que no es mou, una societat on et consumeixes sense ni tan sols adonar-te'n. El problema és, com podem invertir els termes? Vull dir,com ens podem tornar altre cop actius? Hi hem de reflexionar, sobretot en la manera de dur a terme aquesta inversió. Jo sóc bàsicament un optimista. Més endavant veurem com, si és que ho podem fer, tornem enrere.

Ui! Tot això em suggereix moltes coses. Es pot torna enrere? Ho veig difícil i miraré d'il•lustrar-ho breument. Ara mateix vivim un canvi molt profund en les potències mundials amb la irrupció ,l'emergència brutal ,de la Xina i l'Índia. Doncs bé ,la Xina i l'Índia són dues civilitzacions amb una cultura molt antiga, de la qual hem fet molt poc cas. A Occident fem molt poc cas d'altres cultures. Jo, en la meva modèstia, m'hi he interessat com he pogut. M'ha agradat llegir i he après que el seu punt de vista bàsic es completament diferent de l'occidental. L'occidental té, davant del món exterior, un afany de domini, de modificar-lo, d'aplicar la tècnica,l'acció, en suma, voluntat de transformació. L'oriental, si més no en cultures tan importants com les de la Xina i l'Índia, és una altra cosa. En comptes de la transformació del medi, a la Xina tradicionalment s'ha perseguit l'adaptació a aquest. El tao busca l'harmonia, l'adaptació, ser com l'aigua, no transformar l'atuell on es viu, sinó acomodar-s'hi.

Al cap i al fi, tots intentem buscar l'equilibri a les nostres vides, tant la part física, l'emocional, i l'espiritual, però si que es important, no deixar-se influir,per aquesta societat de consum,,és té que adaptar-se cada un a les seves condicions naturals, per que la qualitat de la vida no ens sobrepassi i que la podem viure en pau i harmonia.

Gràcies per compartir.
A la meva manera


Lectures 39453 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de La Fulla es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


giny

El temps

Avui
32.png
21 Cº
14 Cº

Demà
3.png
19 Cº
9 Cº



Urgell (+ informació) Meteocat

Oferta Laboral

Editorial

La Fulla digital

Ja fa gairebé 15 anys de la primera incursió a internet per part de La Fulla, el desembre del 1997. Durant aquest breu període de temps, la xarxa ha canviat moltíssim, de manera vertiginosa fins i tot. Llegir més

Categories

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

publicitat

hort

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

Enquesta

Com valores la posada en funcionament de la nova web de La Fulla?


90%



7%



3%



0%




Vots 73 vots


giny

En paper

Fotografies

  • EN PAPER. La Fulla núm 0

    Fotos articles

  • PÀGINA DE LES ENTITATS. Club de Bitlles La Fuliola

    Fotos articles

  • Gent d'aquí. Elena Kritsova

    Fotos articles

  • PERENNIFÒLIES. Núm. 79, desembre 1997. Els inicis d'internet.

    Fotos articles

  • Portada catàleg exposició Antonio Lopez a la Fundació Sorigué

    Fotos articles

  • Racó de poesia. Invictus

    Fotos articles

  • Bar de cal Vidal

    Fotos articles

  • Imaatge de l'interior de la Fundació Sorigué

    Fotos articles

  • Isabel Santalulària, autora de

    Fotos articles

  • Botigues d'abans. Bar de cal Vidal

    Fotos articles

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


giny


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya