La Fulla

Dilluns, 5.12.2016 10:45h Tribuna

TRIBUNA. La servitud del consum


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





La tercera gàbia de la llibertat és la servitud del consum. No és fàcil resistir al poderós clamor que, sense pausa crida a consumir, incita a posseir nous objectes , a desprendre's dels antics i a renovar-nos indefinidament. El consumisme, com tota ideologia excloent, genera formes d'intolerància, perquè quan algú hi oposa resistència i persisteix en el seu estil de vida sobri és objecte de crítica social, si algú s'obstina a no tenir l'objecte de consum que tots tenen i llueixen, és considerat un rar, una peça de col·leccionista.

El missatge de fons és clar: cal consumir. I com més, millor. Per assolir aquest fi ,s'excita, constantment, de manera conscient o inconscient, la facultat de desitjar de tots els ciutadans ,dels adults dels joves dels ancians i dels nens.
Els nens són el col·lectiu més vulnerable. Per reeixir en aquesta tasca, es renoven assíduament els reclams i s'adapten a cada edat, cercant els punts febles de cada segment de població. Cal atacar allà on l'oponent oferirà menor resistència.

L'estratègia del consumisme és clara: cal despertar-los el desig de consumir i, abans que s'avorreixin del mateix objecte, se'ls ha de crear la necessitat de consumir-ne un altre. La qüestió és que no s'avorreixin de consumir, sinó dels objectes. Si per contra, es cansessin de consumir, de compra i de fondre veloçment les coses, el sistema s'enfonsaria, perquè tot està fet amb data de caducitat.

L'ull és la gran finestra del desig. Et posen al davant imatges seductores, paradisos a l'abast, objectes que et fan més fàcil la vida, un univers d'artefactes que, aparentment,ajuden a viure millor. Quan el desig entra per la finestra de l'ull i excita el desig, comença una recerca desesperada de l'objecte que solament assolirà la seva fita amb la possessió. Després d'un intens i extens itinerari de renúncies i de sacrificis, es produeix la consumació: l'orgasme del consumisme. Ningú no explica, però com d'efímer és aquest moment i com immediatament després de viure'l comença la recerca d'un nou objecte.

La qüestió és que el ciutadà experimenti la necessitat de consumir. El sistema fa que se senti marginat, fora del temps, aïllat, una espècie amb extinció, si no consumeix l'objecte que ara se li presenta.

Aquesta influent estimulació condueix a consumir voraçment, a comprar objectes que la majoria de vedades són completament innecessaris per viure, però que es presenten com a absolutament necessaris. La ciutat és converteix amb un gran aparador que incita el desig de comprar, de posseir i de consumir. L'aparador és seductor i capta l'atenció de l'ull. Per l'ull entra el desig que mou a comprar, però el ciutadà no solament té ulls. També té cap.

Per ser lliure, cal prendre distància; practicar enèrgicament la consciència crític i saber impermeabilitzar-se. No és fàcil aquesta operació, especialment en un context com el nostre, en el qual és estrany poder ficar-se dins d'una càpsula i aïllar-se. Les xarxes comunicatives colonitzen tots els espais. No tan sols els laborals, també els privats. És difícil precintar-se, desconnectar-se de la persistent estimulació, practicar la indiferència  de l'allau informativa i comunicativa.

Hem edificat una societat basada en la seducció constant d'objectes. Ens els posen davant dels nassos perquè comprem, consumim i, després, els llencem. Ser lliure és saber triar, saber discernir què em cal i què no.

Si la consciència no vetlla en tot moment, si no té la mirada atenta, és fàci'l que sucumbeixi a les múltiples servituds del món.

La llibertat és un ritual de sobrietat, de modèstia, de domini de la voluntat. Els clàssics de l'antiguitat ens han deixat belles màximes per combatre la temptació de posseir desorbitadament. Escriu Sèneca: < En l'home savi les riqueses són esclaves; en el neci, mestresses> i Horaci sentencia: < A una riquesa que creix, la segueix el neguit i una fam de mes riqueses>.

Escriu el mateix Horaci a les Epístoles < Serà eternament esclau, perquè no se sabrà acontentar amb poc. L'ambició desmesurada és font d'esclavitud. Aprendre a ser lliure es saber dominar aquesta ambició i ser capaç de viure sòbriament i austerament.
La persecució de béns materials, de propietats i de comoditats converteix la vida en una cursa per guanyar diners. Aquesta obsessió condiciona les decisions i,a la fi, la llibertat de moviments queda malmesa.

En la societat de la il·limitació i de la religió del consumisme pot semblar ridícul criticar l'abundància, però, precisament perquè es persegueix forassenyadament, cal criticar-la amb energia. La vida en l'abundància amputa la intel·ligència practica, afebleix la virtut de l'esforç i de la tenacitat, genera discriminacions entre grups humans i acostuma el cos a una comoditat que després el fa inhàbil per afrontar situacions difícils. Els clàssics ens ho recorden.. Escriu Titus Libi: < l'abundància engendra tedi>; i Ovidi afirma de les Metamorfosis: .

Alliberar-se de la servitud  del consum és caminar cap a una vida més lliure, més plena, més lleugera.

No és políticament correcte criticar la ideologia del consum, perquè tota la dinàmica social i econòmica està construïda sobre aquesta falsa base: la felicitat rau a consumir com més millor. És herètic afirmar que un home lliure no és el qui té la llibertat de consumir innecessàriament. Molt sovint la llibertat s'obre camí per la via marginal. És lliure el que ha vençut la servitud del consum i,quan consumeix, ho fa perquè des de la reflexió, decideix que ho ha de fer.

La llibertat no és un bé de consum. No es pot comprar, ni vendre. No pertany als poderosos, ni als rics, als que es mengen el món. És una disposició interior. No es lliuri el qui pot adquirir un bé de consol, sinó el qui s'ha alliberat de demostrar als altres el que té. Quin s'ha deseixit del fanatisme del consum viu alliberat perquè no li cal demostrar el que ha de comprar, ni exhibir la darrera andròmina que s'ha ficat a casa però fer-se un lloc a la societat.

No experimenta la necessitat de lluir la seva conquesta als veïns per guanyar-se el seu reconeixement. S'ha tret les ulleres del consum i ha après a valorar les persones que l'envolten pel que són i no pel que tenen, per les virtuts que conreen i no per les marques que lluen; per la riquesa de la seva anima i no pel poder d'adquisició que exhibeixen.

No és fàcil assolir aquesta indiferència en una societat summament estimulada per l'imperatiu del consum. No és senzill plantar cara a l'imperi del consum i no perdre l'energia; saber passar de l'allau de coses que, des que obrim els ulls, fins que els tanquem, ens ofereixen constantment per tots els canals.


La persona vertaderament lliure compra una camisa perquè creu que ho ha de fer i no perquè des de fora, li han generat la necessitat d'emmagatzemar-ne una més a l'armari. Li és indiferent el que els altres pensin. S'ha entrenat per distingir els desigs que emergeixen del propi ésser, dels que li  han incrustat des de fora. Sap vèncer la temptació de la comparació.


La vida lliure és sòbria, austera i es basa en la simplicitat. La multiplicació d'objectes de consum genera noves formes de dependència i de servitud. No és lliure el qui ha satisfet la necessitat de tenir, sinó el qui s'ha alliberat de la necessitat de posseir. Com diu el gran Sèneca:
Gràcies per compartir.


Fernando Rubies


Lectures 1932 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de La Fulla es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


giny

El temps

Avui
20.png
12 Cº
2 Cº

Demà
1.png
10 Cº
0 Cº



Urgell (+ informació) Meteocat

Oferta Laboral

Editorial

La Fulla digital

Ja fa gairebé 15 anys de la primera incursió a internet per part de La Fulla, el desembre del 1997. Durant aquest breu període de temps, la xarxa ha canviat moltíssim, de manera vertiginosa fins i tot. Llegir més

Categories

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

publicitat

hort

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

Enquesta

Com valores la posada en funcionament de la nova web de La Fulla?


90%



7%



3%



0%




Vots 73 vots


giny

En paper

Fotografies

  • Racó de poesia. Invictus

    Fotos articles

  • PÀGINA DE LES ENTITATS. Club de Bitlles La Fuliola

    Fotos articles

  • Gent d'aquí. Elena Kritsova

    Fotos articles

  • Bar de cal Vidal

    Fotos articles

  • Portada catàleg exposició Antonio Lopez a la Fundació Sorigué

    Fotos articles

  • Botigues d'abans. Bar de cal Vidal

    Fotos articles

  • EN PAPER. La Fulla núm 0

    Fotos articles

  • PERENNIFÒLIES. Núm. 79, desembre 1997. Els inicis d'internet.

    Fotos articles

  • Isabel Santalulària, autora de

    Fotos articles

  • Imaatge de l'interior de la Fundació Sorigué

    Fotos articles

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


giny


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya