La Fulla

Diumenge, 14.5.2017 20:15h Tribuna

TRIBUNA. Societat globalitzada


Comentaris Cap comentari    
   
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant





 A partir dels anys vuitanta i a principis dels noranta dels segle passat es dissenya un model de societat internacional que ja no té res a veure amb el que s’havia conegut fins aquell moment. Despres de al desaparició dels blocs i de la configuració del món sencer com una sola unitat, apareix una nova dimensió de tots els problemes econòmics i polítics.

Aleshores es pren consciència que no es pot resoldre cap assumpte financer, industrial, polític o migratori, si no és plantejat a nivell global, o sigui, mundial. El món sencer esdevé una unitat. Cap decisió política, econòmica, social o cultural no té sentit concebuda només a nivell d’un Estat i per a un Estat. Neix un nou marc de gestió política, económica, social i cultural: el món sencer. S’imposa el fenomen de la globalització.

La globalització no neix per desició de cap persona, ni de cap grup de poder. Él tràfic mundial dfe la informacio del capital, de les mercaderies, la velocitat dels transports….acosta els homes i les donesw de tot el món i dóna origen auna nova era d’intyegració mundial on tot està interconnectat.

Trobar una definició, més o menys precisa, del que és la globalització és un tasca decebedora, ja que no hi ha discurs, article o conferència que no s`hi refereixi, però rarament trobem una definició comuna en tots ells. En el missatge final del Congres Social Amèrica llatina i Unió Europea: junts per al bé comú universal, es defineix com una nova articulació entre les nacions, grups regionals de paísos i govern mundial. La globalització és per a alguns, la gran conquesta social i la millor esperànça per al futur, mentre que per a altres només servirà per dilatar, encara més , l’abisme entre països rics i pobres. El fenomen de la globalització s’ha convertit, en qualsevol cas, en un fet cultural., en una dificultat, però també en una oprtunutitat.

D’una banda , el projecte global permet supoerar les barreres entre les cultures i dóna a les persones la possibilitat de trobar-se i de conèixer-se, però respectant el que és propi dels individusi de les cultures. D’altra banda  s’obren grans interrogants sobre l’ésser humà i el seu futur.

El món ha esdevingut una aldea global. interrelacionada pels mitjans de comunicació i caracteritzada per la integració , l’universalisme i la globalització. S’ha convertit en una gran plaça, en una `agora on es mou gent de totes les races i cultures, en un gran mercat en el qual transita lliurement el capital, la tecnologia i els recursos.

No hi ha, com s’ha dit, una definició exacta de globalització. En un primer sentit, és pot dir que es refereix a la creixent interconnexió de la vida política, econòmica i social dels pobles de la terra. Tambe s’enten com l’estat actual de la humanitat, carcteritzat pel desenvolupament del capitalisme neoliberal en el context cultural del món. Escriu Benet XVI a Caritas in veritate que la globalització és ambigua.

Queda clar que la globalització està transformant la faç de la terra, però amb resultats ambivalents. El món s’esta convertint en una aldea global com a resultats dels mitjans de comunicació i de lesa tecnologies que comprimeixen el temps i l’espai de maneres mai no vistes o experimentades fina ara per la humanitat.

Del que no hi ha dubte és que la globalització ha comportat una erosió del poder i de les funcions de les nacions i dels governs nacionals. No tan sols és globalitza el mercat, sinó tambe les idees, els processos del pensament i els models de comportament socials i culturals, els habits de consum i les icones de referència.

Trencant totes les barreres culturals , socials, polítiques i ideolòqiques, els mitjans de comunicació social i altres vehicles de comunicació instantània han configurat el que resulta una vertadera cultura global. Tot un univers de símbols i de signes, és , ara, transmés globalment pels mitjans de comunicació, definint així el mode a través del qual les persones pensen, senten, desitgen, imaginen i actuen.

Hi ha a la vegada una globalització de les comunicacioóns que fa possible que coneguem situaqcions polítiques, econòmiques i culturals en totes les cantonades del planeta i puguem tenir coneixament i influència poisitiva sobre contextos particulars geogràficament llunyans.

Indiscutiblement, la globalització també ha portat beneficis , però no per a tothom, sinó tan sols per aquells que tenen accés als mitjans tecnològics moderns i participen activament en l’economia global. La majoria de la humanitat n’està, ara per ara, quedant al marge. S’està generant , a la vegada , el que el filòsof de l’alliberament, Enrique Dussel, anomena el món de la gran exclusió.

Edificar el món és una tasca que ateny a tots , però no tots tenim el mateix grau de responsabilitat. Tota persona que, des de la seva vida quotidiana, contribueixi a generar bé, bellesa i unitat a través del seu ofici, de les relacions que estableix amb el proïsme, està edificant el món.

Quan parlem de globlització, ens trobem, doncs, davant d’un concepte no merament descriptiu, sinó també amb derivacions normatives o ideològiques, en el sentit d’exigir i fonamentar determinades conductes. Economistes, polítics, sociòlegs, filòsofs i persones preocupades per qüestions ètiques es refereixen a la globalització i , al voltant d’ella, sorgeixen exaltas partidaris i furibunds detractors, ingènues canonitzacions i ràpides demonitzacions

Ni la globafília, ni la globafòbia estan, peró totalment justificades. La globalització no és una font inestroncable de bbeneficis per a la humanitat, com prediquen uns, ni tampoc és la responsable de tots els efectes perversos que li adjudiquen uns altres. És un fenomen inevitable i irreversible. El que vertaderament compta no és aturar-la, sinó gobernar-la i posar-la al servei del bé comú de la humanitat.

La participació individual i institucional en aquets procés no és irrellevant. La globalització no és un fatalitat predeterminada. Serà el que col.lectivament desitgem que sigui, però només si hi ha una autoritat mundial sòlida , es podran corregir els seus excessos.

La globalització de la solidaritat no és refereix, tan sols , a aquella contribució que els Estats més poderosos e la humanitat fina als més paupèrrims, sinó al sentit de pertinença, d’’unió, de cohesió fraternal de tots amb tots. Ser solidari amb algù no és donar-li almoina; s esntir-se tan unit al seu destí que hom senti el seu dolor com a propi, perquè es veu formant part del mateix Tot.

La globalització econòmica és un excel-lent mètode per generar riquesa, però no per distribuir-la. En l’hora present, urgeix compaginar les exigències econòmiques del mercat amb les de l’ètica. El sociòleg Ralf Dahrendorf afirma que el que vertaderament compta és “saber cuadrar el cercle”, o sigui combinar efectivitat econòmica amb solidaritat i cohesió social. La globalització dels mercats, que és la que més destaca, té aspectes positius, innovadors i dinàmics i , tambè , d’altres de pertorbadors i marginadors.

Sembla ser un procés irreversible, però això no significa que només pugui ser d’una manera. Enfront d’una globalització entesa unidimensionalment com l’extensió del mercat, en cal una dels drtes humans , de la solidaritat i de a misericòrdia. Creiem que el nou marc mundial s’ha de construir respectant profundament el principi de solidaritat (que ni sigui exclòs ningú del desenvolupament humà) i el subsidiaritat (que no sigui privat de la pròpia autonomia). Només la solidaritat i la subsidiarietat poden oferir un rostre humà a la globalització.

Una globalització entesa com l’extensió del capitalisme neoliberal sense ànima condueix a la destrucció de la terra i a la infelicitat de milions d’’éssers humans. En detectem a bastament les coseqüencies. Cal , doncs , treballare perquè la globalització sigui un procés solidari, sigui regulat per una autoritat mundial competent, perquè no es deixi tot suapès a la llei del mercat, de l’oferta i de la demanda.

Alguns s’han referit a la idea de globalitzar la solidaritat i entenen que aquesta globalització és basica per a la supervivència de la mateixa humanitatr. La solidaritat, tal com l’entén el malaguanyat professor Luis De Sebastian, és “el reconeixement pràctic de l’obligació natural que tenen els individus i els grups humans de contribuir al benestar dels que tenen a veure amb ells, especialment dels que tenen major necessitat”. En un context global, la solidaritrat ja no pot entendre’s com un avirtut o pràctica local, perquè tot te a veure amb tot i el mmal d’éssers humans allunyats també afecta el nostre racó de món.

La globalització no pot vconvertir-se en un camí d’una sola direcció: creixement econòmic. Ha de ser, a més a més,camí de repartiment equitatiu d’aquest mateix creixement. Tots els discursos políticament i culturalment correctes fan referències constants a la solidaritat i , no obstant això, constatem la seva escassa funcionalitat pràctica per a la vida social, sobretot a l’hora d’ajudar les àrees més pobres de la terra.

Mentre a Occident es fa referència a la revolució d’Internet, dos terços de la població mundial ni tan sols han parlat un asola vegada per telèfon. Aquestes són les grans paradoxes de l'era de la globalització. La tragèdia de la globalització és que la gran expansió econòmica que en deriva només arriba als més privilegiats de la terra. Sí la globalització avança al marge de la solidaritat, enriquira més els rics i empobrirà més als pobres.

Si el món es convirteix en un gran mercat, els pobres que no hi tenen accés seran , cada vegada ,més pobres. A fi que la globalització beneficiï la majoria i no tan sols una petita minoria, l’ètica ha de regular l’economia i posar-la al servei del bé comú. Si la politica es disvinculada de l’ètica i badica de la sevaa funció redistributiva , els grups vulnerables de la humanitat mai no podran viure dignament.

La condició humana no solament es caracteritza per la seva mortalitat, sinó també per la seva fragilitat, per la facilitat amb la qual l’’ésser humà sofreix en el seu cos i esperit. La dependència dels uns respecte els altres és explicita. Es manifesta, sobretot , en l’adquisició, la creació i la difusió de coneixement. El coneixement que necessitem no el podem aconseguir sense la cooperació de moltes altres persones. Aquesta indigència és la raó de la cooperació, del lligam, de la mateixa creació de la ciutat.

Una nota característica de la dependència del nostre temps és la que existeix entre éssers humans de diversos països i continents molt llunyans. Aquesta interdepèndencia funcional s’ha anat ampliant a través de cercles concèntrics des de la Revolució Industrial fins a l’hora present, de tal manera que ha donat lloc a una interdepèndencia extensiva.

La solidaritat s’oposa al pensament individualista i egocèntric i s’obre a la cooperació i a l’ajuda mútua. L’ajuda mútua és essencial per al desenvolupament dels pobles i de les cultures, per al creixement dels éssers humans. L’esforç col-lectiu per acceptar, assimilar i adaptar-se amb intel-ligència i valor a allò efímer, vulnerable, dependent i insegur de l’’existència humana farà que tots portgem una vida més còmoda , més tranquil-la, més racional i humana. En canvi, el comportament individualista , no cooperatiu., el “salvi’s qui pugui” condueix al desastre.

Immanuel Kant escriu: “cadascú de nosaltres, en gaudir de les coses bones de la vida, hem de preocupar-nos de la felicitat dels altres; perquè tenen el mateix dret i no se’ls pot privar d’ell. Com que la Providència divina és universal, no puc ser indiferent a la felicitat dels altres”. La cura de l’altre i el seu entorn és un imperatiu de l’’ètica, ja sigui inspirada en l’imperatiu categòric o en el sentiment moral.

Escriu també Adam Smith: “Per més egoista que se suposi que és l’home, hi ha evidentment alguns principis en la seva naturalesa que el fan interessar-se en la sort dels altres, i que fan la seva felicitat (la d’ells) necessària per ell matewix, encar que no obtingui altra cosa d’això que la satisfacció de veure-ho”. En efecte , un dels pares del liberalisme vuitcentista reconeix aquesta necessitat de cooperació i d’obertura als altres , més enllà de la defensa dels legítims interssos privats.

La manca de solidaritat ha permès l’augment de l’atur, la poibresa i la marginació, la droga , la criminalitat i la inseguretat ciutadana. La solidaritat entre estats i entre les societats que componen aquests estats és necessària per gaudir d’unes relacions internacionas harmoniques, equilibrades i pacifiques.

L’harmonia i l’equilibri són bàsics per val futur benestar de la humanitat. Quan manquen aquests valors fins i tot en les zones més remotes, podem ser-ne víctimes innocents. En la globalització, ja no hi ha zones pròximes ni zones remotes. Per dir-ho a la menera de Friedrich Nietzsche, “el món s’ha fet més petit”. El problema més greu que t´t la humanitat en el present no és la globalització, sinó la defectuosa globalització que no és governada per ningú i que només afavoreix els connectats i els que tenen prou mitjans econòmics. La globalització, entesa com un nou cosmopolitisme, és molt positiva, atès que ens fa a tots més interdependents, però la interdependència no és encara , la solidaritat. Cal tenir en compte que la interdependència no és encara, la solidaritat. Cal tenir en compte que la interdependència sense solidaritat és summament cruel.

La solidaritat és la vertadera resposta ètica a la interdependència. Vivim en un món cada vegada més interdependent, però no més solidari.. La interdependència és un fet ; la solidaritat, un anhel.

Cordialment,
alamevamanera@gmail.com.


Lectures 630 lectures   comentari Cap comentari   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




Comentaris


No hi ha cap comentari




Comenta

El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de moderació

  Previsualitza

La direcció de La Fulla es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
Signi amb el seu nom i no suplanti identitats. La IP dels usuaris queda registrada.
publicitat


giny

El temps

Avui
20.png
12 Cº
2 Cº

Demà
1.png
10 Cº
0 Cº



Urgell (+ informació) Meteocat

Oferta Laboral

Editorial

La Fulla digital

Ja fa gairebé 15 anys de la primera incursió a internet per part de La Fulla, el desembre del 1997. Durant aquest breu període de temps, la xarxa ha canviat moltíssim, de manera vertiginosa fins i tot. Llegir més

Categories

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

publicitat


giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

giny

Enquesta

Com valores la posada en funcionament de la nova web de La Fulla?


90%



7%



3%



0%




Vots 73 vots


giny

En paper

Fotografies

  • PÀGINA DE LES ENTITATS. Club de Bitlles La Fuliola

    Fotos articles

  • Gent d'aquí. Elena Kritsova

    Fotos articles

  • Portada catàleg exposició Antonio Lopez a la Fundació Sorigué

    Fotos articles

  • Imaatge de l'interior de la Fundació Sorigué

    Fotos articles

  • Racó de poesia. Invictus

    Fotos articles

  • PERENNIFÒLIES. Núm. 79, desembre 1997. Els inicis d'internet.

    Fotos articles

  • Bar de cal Vidal

    Fotos articles

  • Botigues d'abans. Bar de cal Vidal

    Fotos articles

  • EN PAPER. La Fulla núm 0

    Fotos articles

  • Isabel Santalulària, autora de

    Fotos articles

Agenda cultural

Agenda cultural
Tots els actes     Enviar un acte

Els actes mostrats correponen a l'Agenda Cultural de la Generalitat de Catalunya. Quan enviïs un acte, s'enviarà al servei de l'agenda cultural per la seva validació.


giny


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya