TRIBUNA. No esperis res a canvi quan ajudis als altres

Tribuna

Una nit,  a les 23:30, una dona d´edat avançada estava aturada al voral d´una autopista intentant suportar  una forta tempesta. El seu cotxe s´havia avariat, i ella necessitava desesperadament que la portessin. Tota mullada,  va decidir aturar el pròxim cotxe. Un jove es va detenir per ajudar-la tot i la forta pluja.
 
El jove la va portar a un lloc segur, la va ajudar a obtenir assistència i la va posar en un taxi. Ella semblava estar bastant apurada, així que va anotar l´adreça del jove, li va agrair el que havia fet per ella i va marxar.
 
Set dies van passar, quan van  trucar la porta  de casa del jove. Per a la seva sorpresa, un televisor  de pantalla gegant i amb color li va ser lliurat per correu a casa, Tenia una nota especial adjunta al paquet, Aquesta deia..
 
“Moltíssimes gràcies per ajudar-me a l´autopista l´altra nit. La pluja va inundar no només la meva roba sinó el meu esperit. Llavors va aparèixer vostè, i gràcies a vostè vaig poder arribar al costat del llit del meu marit  agonitzant, just abans que morís. Déu el beneeixi per ajudar-me i per servir als altres desinteressadament.
Sincerament,
Sra. Dexeus.”
 
Aquí hi ha  una gran reflexió; en vull compartir aquests altres dos.
 
Vaig dormir i vaig somniar que la vida era alegria,
vaig despertar i vaig veure que la vida era servei.
Vaig actuar i vaig contemplar que el servei era alegria,
RABINDRANATH TAGORE.
 
l´ingredient més important en la formula de l´èxit és saber portar-se bé  amb les persones.
THEODORE ROOSEVELT
 
COMO UN MANDALA
Como un mandala que es polvo
esparcido en el suelo
que es color y que es forma
que lo barren luego.
 
Como un mandala pasa,
pasa cuando tú emprendes
¿que queda? ¿que perdura?
¿qué queda  de tu infancia?
¿y de tu juventud?
¿Qué es lo que permanece?
¿que rostro tienes tú
cuando esparcen el polvo
del que ayer fue tu cuerpo?
 
¿Quién diseña el mandala?
¿y quién mueve la mano
que lo transforma en obra?
¿y quién mueve la escoba
que lo barre y dispersa?
 
¿Quién recuerda risueño la obra realizada?
¿Quién renace del sueño tras cada madrugada?
 
 ¿Quién besa?
¿Quién abraza?
¿Quién llora,ríe o canta?
¿Quién supera distancias,
rutinas o prejuicios?
 
¿Quién ve la realidad?
¿Quién vive de verdad?
 
Vida y muerte se cruzan
para tu despertar.
Tu amor y tu presencia:
tu espada de verdad.
 
WIFREDO NOGUERA LAX

A LA MEVA MANERA

Comentaris

Olga La fuliola
1.

La senyora dexeus va ser afortunada de k la ajudesin i no la atraquesin

Comenta aquest article