Al segle XVI la Fuliola tenia el seu propi pou de gel.  El pou , els passadissos i túnels d'accés estaven situats entre el carrer Calvari , el carrer Barrots i la baixada de la plaça. La pregunta que em va venir al cap, és com podien produir gel en un poble a tant baixa altitud, uns 270 metres sobre el nivell del mar.

Comparant-ho amb llocs on tenen dades de la producció de gel, el millor sistema seria disposar d'un tros de terra on s'hi pogués encarar l'aigua del rec quan arribés als dos dits d'alçada,  girar-la i esperar que es congelés amb el fred de la nit. Tornant a encarar l'aigua fins que s'omplís amb dos dits més , deixar-la congelar i així fins obtenir el gruix d'un pam. Després durant el dia es tallarien els blocs de gel, que es guardarien en el pou entre palla i herbes que farien d'aïllant.

Un lloc que podia complir amb les condicions per fabricar gel són les parades que hi havia a banda i banda del camí Gran. Una zona que s'entollava amb facilitat i estava situada molt a prop del pou.

A principis del segle XX el camí Gran encara estava gairebé tot sense edificar.  Es pot trobar en els documents de la Generalitat de Catalunya , del 1933, la descripció d'una d'aquestes  peces de terra  que ens ajudarà a conèixer com eren les finques abans: "... llinda segons és pot veure en el planell d'emplaçament, al nord amb la carretera de Balaguer a Tàrrega, al sud amb terres mitjançant el braçal de rec, a l'est amb el camí del cementiri vell i a l'oest amb terra campa ..."

Com a curiositat, aquest tros terra pertanyia al senyor Manel Rius i Taulet i Rius i Nogues i a la seva germana Frasquita.  L'havien heretat  d'una tieta de Vilafranca del Penedès que s'havia casat a cal Terés de la Fuliola. L'Ajuntament els hi volia comprar el terreny per construir-hi una escola, però els advocats del segon marqués d'Olèrdola van aconseguir frenar l'expropiació, al·legant que estava tocant a la carretera, poc saludable i gens pedagògic.

El braçal de rec que parla el document és l'actual  Ramal 10 que passa pel carrer la Font.

En JOVI M. en el  nº 5 de la Fulla. Diu que l'any 1930 a l'antic Ateneu Popular de la Fuliola, situat en la cantonada del carrer la Font i la carretera, "s'hi pujava per unes graus foranes de pedra, encastades a la paret , resguardades per una barana de ferro i al peu d'elles hi corria una sèquia de rec, la sèquia es travessava per una llosa de pedra que feia de pont".

Aquesta sicla conservava un disseny antic i un dret de pas inalterable pel temps.

La R10, que estava majoritàriament descoberta, creuava  soterrada la carretera. Vaig recordar que als anys setanta,  passat el carrer Rius i Taulet  a la sicla, que estava revestida de lloses de pedra,  ficàvem un totxo a l'aigua i el dia següent hi podies trobar un cranc de riu en un dels forats.

Totes aquestes circumstancies m'animaren a buscar aquesta sèquia  en els papers antics del segle XVII. L'existència d'un braçal de rec en aquells temps faria factible el reg dels camps de la Fuliola  fins Bodú i  l'abastiment de l'aigua per la fabricació del apreciat gel.

En el cabreu de 1676 es descriuen uns corrals  en la zona del camí Gran que tenen la sicla al costat. La R10 ja existia el  segle XVII i s'anomenava "lo Brassal de la Bartra". El traçat actual de la sèquia  tindria més de cinc-cents anys d'antiguitat.

Confessió de Joan Balasch negociant de la Fuliola, en el capbreu de 1676:

Un corral de parets clos sit en lo dit lloc de la Fuliola en la part anomenada lo Pou. Afronta a sol ixent amb lo camí del Pou, a mig dia  amb lo Brassal de la Bartra, a ponent amb dit confessant i a tramuntana amb la Casa del Hostal i part amb Pere Juan Ricart ...

Un corral de parets clos sit fora los murs de dit lloc al camí que va a Balaguer. Afronta a sol ixent amb lo confessant,  a mig dia amb lo Brassal de la Bartra, a ponent amb lo Magnífic Felip Borràs i a tramuntana amb la Casa del Hostal ...

Francesc Xavier Valls i Bernaus.