Les festes que hi ha entre l'acabament i el començament d'any fan que el dia 8 de gener, celebrat anys enrere amb el soroll i l'olor de la pólvora, passi gairebé desapercebut a la Fuliola.

Va ésser a l'any 1980, amb motiu de la celebració del novè centenari, que es tria el 8 de gener de 1080 com a data de fundació del poble de la Fuliola.

El dia 8 de gener apareix en dues citacions dins el llibre de l'historiador Josep Lladanosa "La Fuliola nou segles d'història".  Escriu : " ... en el diploma d'Ermengol IV a favor de Guillem, fill d'Isarn, donat el 8 de gener de 1080 ...". També escriu: "De la lectura del privilegi de 8 de gener de 1080 ...".

Però a la pàgina 25 del mencionat llibre hi ha una fotografia del antic diploma del segle XI i, com a peu de foto, hi diu: " Carta de població de la Fuliola, 6 de gener de 1080".

• Com que 6 de gener ?

Llegint directament del pergamí: "Que carta donationis est acta ... Millessima LXXX. VI. Idus Januarii Anno XX. regis Philippi ..."

Efectivament VI en números romans és 6.

Potser no sabrem mai per què el monjo traductor del llatí va ficar el 8 de gener en lloc de 6 de gener. Possiblement és un error d'escriptura que ha passat de segle en segle. O potser va pensar que el 6 de gener, festa de l'epifania, no era un dia apropiat. O encara millor, el monjo de Solsona tindria virtuts visionaries preveient que el 8 de gener seria un dia important pels catòlics de la Fuliola.

El diumenge 8 de gener de 1939 pobles com la Fuliola i Boldú van ésser totalment alliberats. Així consta en el "parte" oficial de guerra corresponent al dia 8 de gener de 1939. III any triomfal.

L'edifici de l'església deixaria d'ésser un magatzem i tornarien a dir-hi missa.

El diari "Heraldo de Aragón" del 10 de gener de 1939 ens explica com després d'alliberar la Fuliola, les tropes del general Franco "marxaven per la carretera de Balaguer a Tàrrega camí de Tornabous". "Les unitats enemigues es batien en retirada tot hi haver intentat resistir en els flancs de la carretera". "Del que un dia va ésser l'exercit roig de l'est , no en queda que aquelles masses de milicians que esperonats per la força de les nostres armes busquen els camins de la seva rereguarda amb angoixat afany".

És en aquestes circumstancies que el meu besavi Agustí i el seu cunyat Ramón, tots dos de més de 60 anys, van ésser assassinats. La família va trobar els cadàvers el dia 13 de gener prop del camí que va cap a Tàrrega dins el terme de Claravalls.

Les dates de la seva mort estan recollides en el Banc de la Memòria Democràtica creat per la Generalitat de Catalunya. Per la data de defunció del besavi Agustí tenen el 11 de gener de 1939 i per la del seu cunyat Ramón el 22 de gener de 1939, en l'àmbit de violència revolucionaria i repressió de rereguarda.

Onze dies de diferència entre les dues morts . Han passat només tres generacions i no sabem si és un error o si eren estratègies de postguerra per poder portar el dol sense ésser molestats per tràmits insuportables. En tot cas, amb dades recollides després de la guerra i amb dades macerant a sol i serena durant quaranta anys de dictadura s'ha institucionalitzat un relat oficial recollit en el Memorial Democràtic de la Generalitat.

Els bancs de dades no poden ésser democràtics, els fets passen el dia que  passen  i de la manera que passen al marge de les majories que hi hagi al Parlament de Catalunya. Aquest sí elegit democràticament.

Així mateix, he vist que l'aniversari de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el 20 de novembre de 1932, úniques al Parlament durant la República i sense el vot femení, ha passat gairebé desapercebut a Catalunya.

Francesc Xavier Valls i Bernaus