Era preciosa. Al principi no la reconeixia, però poc a poc fou recordant la seva cara. Si, es digué que sí, que era la Diana. Bé, li direm Diana per no escriure el seu nom real, un nom d’aquells que es fan anar al seu Carib, com bé podria ser Omaira, o Lucrecia, o Desiré…que més dona. El cas és que allí estava ella, ben plantada amb el perfil del seu fill lluint imatge a la portada de Facebook. Realment tal com ella, la Diana havia dit. Només li faltava entrar a la pàgina i contactar…

Va decidir no implicar-se més. Per ell, ja era molt el que havia passat. L’havia conegut, saber de les seves intimitats, conduir una conversa sense interrupcions de quasi bé dos hores, convenir una propera trobada, donar- se el número de whatsapp…i lògicament intercanviar efluvis orals, inquietuds, gustos i aficions, saber d’ella i per suposat, que ella, inexorablement, sabés d’ell.

Quan la va deixar a la recerca de l’equipatge a la terminal de l’aeroport pensà que ves quines coses que te la vida. Pots viatjar cent vegades en avió i ni tan sols li dius “bon dia” al viatger del costat. I ves per on, un dia, et toca el seient del mig a la filera de tres, i una jove asseguda al teu costat, a la finestreta, es posa a explicar la seva vida amb l’excusa del viatjar, de l’avió, dels accidents. I et trobés en que durant dues hores no aconsegueixes passar ni de la tercera pàgina del diari.

Ja abans de l’enlairament tens un perfil de la seva vida, xicota dominicana que treballa de cambrera d’hotel, netejant habitacions i fent llits, tota una Kitti, a Salou, on casualment tu vas els caps de setmana a l’apartament, amb la Pilar, sobretot a l’estiu, a la platja. Ara es temporada baixa, està a l’atur, i per això se’n va de vacances a casa d’una amiga que viu en un gèlid país del nord europeu. Aquesta amiga, una tal Melissa es d’una altra illa del Carib, Curaçao, i veient-la a la pantalla de l’Ipad, es molt més maca i agraciada que ella. La Diana ronda la trentena, diu es mare d’un noi que va tenir als 16 anys, fill a la vegada d’un pare amb el que mai es va casar. I que viu a la República Dominicana. Només néixer el fill se’n va venir aquí tot seguint l’ estel de sa mare, que deu rondar la cinquantena, i radiquen a Reus. Del seu IPhone de 900 euros surt una galeria fotogràfica amb tota lafamília reunida al darrer sopar nadalenc. D’allí també en surt la fotografia de Facebook.

Que se’n va a Utrecht per dues o tres setmanes, que disposa de llit i estada al piset de la Melissa i que aquesta li ha buscat algunes feines de lo seu, i de cambrera, en aquestes llargues nits d’hivern a primavera. Fins més o menys abril que es quan torna a obrir-se l’hotel de Salou. També li fa partícip que de moment no te perquè assentar el cap, que a la seva edat encara li queda molt per veure i fer, encara no es hora de tenir algú de manera fixa en la seva vida. Que en el seu concepte de la vida ja fou mare, es lo millor que li havia passat i per ara no vol tenir més fills. Li agraden els homés madurs, de més edat que ella, però que d’assentar el cap, res de res.

Aquestes intimitats es contraposen en la conversa durant el vol. Al preguntar-li per la seva vida, i en ser ella tan extravertida, li requereix confidències de la seva part. Ai, si la Pilar s’assabenta de tot això! Millor no esmentar-ho.

Diana, li diu, es troba molt còmoda viatjant sense calcetes, la qual cosa no deixa de tenir sentit si es te en compte l’estretor que tenen els seients a l’avió. S’estableix una relació de cert compromís entre generacions, dels 50 contra els 30, quines edats tan dispars. A la fi del vol queden per fer un vermut d’aquí 10 anys, en un dia assolellat de gener a la plaça del General Prim, a Reus.

Amb les presses una mica més no es diuen ni adéu pels passadissos de l’aeroport de destinació, però en a la seva ment els detalls de la Diana, els missatges i la cita queden gravats. Es pregunta si resistirà 10 anys en tornar a veure-la. O si el destí aconseguirà que ensopeguin per casualitat una propera nit. Què estarà fent ara mateix Diana en les boiroses i fredes matinades d’Utrecht? Hi serà present al seu cap, aquest darrer conegut viatger?

Decididament, ell, en tornar casa, no dirà res de tot això a la Pilar. Pensa que potser no ho entendria, o que a la millor, ves a saber el que vulgues entendre!. De la Pilar, després de tants anys, ni tant sols sap si li agrada anar sense calces per casa!…, però si sap que una mica gelosa si es i millor no anar aixecant la llebre. Al seu retorn a la llar, el resultat del viatge fou tot un èxit, els negocis prou bé i en confia treure’n bons resultats. Amb Pilar aquella nit es donaren un gustet i ell, sense voler, però si desitjant-ho, va pensar en Diana, tot fent l’amor amb la Pilar. En aquesta vida no es pot tenir tot! Sort en tenim de la imaginació...