Al Tonet, de ben petit, li agradaven els tebeos. Ja saben, d’una revista de còmic intitulada TBO, tota la seva competència, que va ser molta, es va popularitzar amb el nom genèric de tebeos. I no nomes els de riure, també els d’aventures tipus El Capitan Trueno, Hazañas Belicas, El Guerrero de l’Antifaz, tant els que es publicaven per a nens com els de les nenes. Entre els de riure, el líder en producció de tebeos era l’editorial Bruguera. I sense voler fer publicitat, al Tonet li esqueia be no deixar mai de llegir la revista Pulgarcito.

De tots els personatges, li cridava l’atenció i l’interès en Carpanta. Era obra del dibuixant Escobar que a la vegada també en feia els textos i comentaris de la historieta. Carpanta era la imatge que descrivia a la perfecció la situació del país als anys posteriors a la postguerra, dels 40 fins quasi be els 80. Vaja, tot el període de pau del Generalisimo.

El nom de Carpanta es ben significatiu. Segons el Real Diccionario de la Lengua Española, Carpanta es “aquell que te una fam atroç”. L’home es representava com una mena de pidolaire, un sense sostre en diríem avui, que vivia sota un pont i que la seva obsessió en cadascuna de les tires còmiques, era trobar menjar...cosa que mai aconseguia. Escobar el dibuixava sempre amb un somni recurrent damunt el cap: un pollastre rostit que estava a punt de devorar, però al qual al final li sortien ales i es posava a volar i se li escapava.

Carpanta i les seves anades i vingudes eren la viva imatge de la misèria i la gana que España va patir com a conseqüència de la guerra civil. Carpanta, de manera audaç i sinistra , tot fent-nos riure ens deixava clar on érem i que teníem.

Aquest 2020, amb això d’aquesta pesta anomenada Covid 19, el pollastre ha tornat a tenir protagonisme. Amb els mesos de confinament, bars, restaurants i hostaleria tancats, manca de turistes i tants malalts, el pollastre ha tornat a ser part activa de la vida i el quefer diari de la població. I sens dubte, el pollastre rostit, es a dir, el pollastre a l’ast es una de les menges que ha triomfat.

El pollastre a l’ast es un invent dels americans. Després de la segona guerra mundial, l’economia als Estats Units s’havia d’expandir, a Europa els feien el Pla Marshall i amb les penúries de les guerres, calia proveir de proteïnes la gent. En pocs anys els americans aconseguiren rebaixar de 20 a 9 setmanes l’engreixament d’un pollastre, millor dit , de la varietat de pollastre broiler. Un espècimen dissenyat per donar el màxim de carn i poder-lo produir de manera massiva.

A casa nostra el broiler i les primeres granges arribaren a finals dels 50 i en 10 anys, el pollastre fou una de les primeres conquestes de la petita i iniciàtica societat de consum beneïda pel Regim

El pollastre significava abundància, donat que el país i la població tenia ben interioritzada la gana i la fam de la postguerra. El pollastre era menjar de diumenge, de festa major, de Nadal, i dels canalons de l’endemà, Sant Esteve. Però es clar, es va popularitzar tant que amb el temps, passà a ser un producte més pel dia a dia i cap a finals dels 80, el pollastre a l’ast ja només era una senyal erràtica d’un diumenge per no cuinar o de un dia de platja.

La societat també va anar evolucionant. El desenvolupament dels 60 ens va portar a ser una mena de desitjada societat del benestar en miniatura. Dels 80 i cap a la fi del segle XX, alguns ja es creien que érem la cinquena potencia del mon.

Gairebé tothom feia vacances, es gaudia de segona residencia, es buscava taula en restaurants amb d’alta cuina, les mariscades eren a l’abast de tothom...

El pollastre ja era cosa de menjar de diari, de menú del dia, de bufet lliure als hotels de la costa i dels primers creuers de vacances. El pollastre ja estava amortitzat i les granges havien proliferat arreu, pel sistema integració. I amb les cadenes de menjar ràpid com les d’hamburgueses, també treien el cap les cadenes de pollastre amb patates, aletes fregides...

Amb la crisi de la bombolla immobiliària del 2008, l’economia va trontollar. Molta gent ho va passar malament. Es caminava enrere, tornava la precarietat laboral i social. L’endeutament i la despesa familiar collaven la recent vida benestant, que feia tant poc havien iniciat.

Es reduí la despesa familiar, les vacances, les despeses en restaurants i viatges i es torna a cuinar a casa. Treia el cap la carmanyola...que ni sabíem on l’havíem perdut!. Tot això ben embolicat amb la creença d’un retorn a la natura, amb aliments ecològics i un suposat interès en canviar d’hàbits de vida. Mes verdura i fruita, carn criada de manera sostenible, sense un engreixament sobtat, l’aviram voltant lliurement pel corral, els ous de gallines felices...Amb tota la parafernal de fer-nos creure que calia canviar-ho tot, per a la fi no canviar gran cosa. Vaja, com a Il Gatopardo de Leonardo Sciascia.

Però ara, amb la pesta tot s’ha capgirat. No hi ha turisme, no calen bufets i els magatzems congeladors frigorífics de les grans càrniques estan arrebossar de pollastres. Caiguda de la demanda, granges tancades sense saber quan tornaran a engreixar, restauració afectada...tot i que el pollastre de consum diari i també el pollastre a l’ast ha sofert una revifada. Es cuina molt mes a casa i es consumeixen molts mes pollastres a l’ast.

Els pocs restauradors que volen treballar, han de reduir personal i taules, canvien també els plats i els menús i fer pollastres a l’ast es una manera senzilla i econòmica, tant en la compra com en la venda, per acontentar una clientela cada vegada mes empobrida, amb Eres, Ertos i sous de misèria. Es torna sentir una dita popular: A veure si acabarem sota un pont?

Total, que de moment no torna en Carpanta, però es percep prop la seva ombra. Ja saben, massa gent te problemes per pagar el lloguer i la hipoteca, costa arribar a fi de mes, cada cop els bancs d’aliments demanen mes menjar i cal fer fan massa maratons en temes socials de gravetat. Ni cal esmentar el sistema sanitari!

Fora bo saber que li faria dir Escobar a en Carpanta en aquests anys de tantes necessitats. Així que, el pollastre a l’ast ha tornat i molts el tenen ben present als seus pensaments.

Cuideu-vos de la pesta!.

logalliner58@gmail.com,

29 d’agost 2020