La Irene Solà ens desplega en aquest llibre un univers ple de màgia on la natura en té un protagonisme especial que marca molt als personatges de la novel·la. Està escrit d’una manera molt particular, a mig camí entre la narrativa i la poesia, val la pena esforçar-s´hi per vèncer aquesta estructura tan poc usual.

Aquest món, gairebé oníric però molt aferrat a la terra, les muntanyes, núvols, bèsties diverses i altres éssers llegendaris com les dones d’aigua, ha estat ideal per evadir-se’n durant les jornades de confinament.

Aquest llibre ha suposat un revulsiu amb admiradors i detractors a parts iguals,  i prova de la seva repercusió és que recentment n'han fet una versió per a teatre.