L'any 2017 vaig inscriure'm als brevets que organitza l'Ateneu Popular de La Fuliola. Feia anys que participava en aquestes proves no competitives de llarga distancia però sempre en feia les de 200 kms i només n'havia fet una de 300 i una altra de 600.

Precisament en la de 300 que vaig fer de Manresa vaig conèixer a la persona que s'encarrega de fer els recorreguts dels brevets que organitza l'Ateneu. La persona a qui em refereixo és en Ferran Pané,  molt coneguda a La Fuliola. Es va apropar fins a la zona de Ponts i ens va acompanyar a un grup d'amics de diferents contrades de Catalunya que ens hem conegut als brevets.

Un cop he fet una petita introducció en parlaré una mica de com veig jo la població de La Fuliola, pertanyent a l'Urgell. M'agrada molt i he vingut diverses vegades apart de quan en faig les brevets de l'Ateneu.

La plaça del Portal i el restaurant que hi ha en són el punt a on ens hi trobem tots i els que volem aprofitem per prendre un cafè i una coca molt bona que aporta gentilment l'Ateneu i fa el forn El pa d'Abans. Quan acabem les brevets aprofitem per dinar o sopar. A l'interior, apart del restaurant hi trobem el poliesportiu i les dutxes.

Jo en sóc molt fan d'El Pa d'Abans i sempre xerro amb l'encarregada. Una dona molt amable a on hi trobem pa de veritat, bolleria i pastissos molt bons. Res a veure com els que tenim a Barcelona. Pa que de seguida es posa dur i pastissos molt cars i no gaire bons.

Hem parlat molt durant aquests anys i m'ha explicat moltes de les coses que hi influeixen en la qualitat del pa, com per exemple que n'hi ha 86 tipus de farina diferents per fer-ne'l.

Segueixo per Instagram a aquest forn i també em miro sempre tot el que posa la propietaria al Facebook. Es nota que li posen moltes ganes i que els hi agrada l'ofici de forner. És un dels llocs d'aquesta vila a on vinc sempre. M'agrada molt tot el que m'expliquen i la manera de ser tan tranquil3la que té la gent. És nota molt que som a un poble petit i no van amb les preses que tenen els barcelonins sempre.

Aquest any s'han jubilat els propietaris del forn però ja m'han dit que el nou relleu generacional també ho fa molt bé i els hi posen moltes ganes.

Abans de començar tot l'enrenou de la pandèmia també ho va deixar l'amo de l'Antic Portal i quan es va tornar a la nova normalitat va passar a uns altres propietaris que pel que veig també ho fan força bé. He anat un parell de vegades a prendre alguna cosa les darreres vegades que he quedat amb el Ferran per donar una volta amb la bici.

He pogut fer amistat amb dos nois del poble (en Marc i en Ramon) que en fan les brevets i també m'han contat un munt de coses força interessants relacionades amb el mon de l'agricultura i la ramaderia.

Un és pagès i l'altre té una granja de porcs en la que es dedica a engreixar-los però ha ajudat també a son pare en les tasques del camp. La fruita que s'hi conrea per aquestes contrades són la poma i la pera. Tots dos en saben molt del tema.

Jo un dia els hi deia que la feina del camp és molt desagraïda i injusta perque una pedregada els hi pot tirar per terra molts mesos de treball. Em deien que si ho tens tot assegurat venen els pèrits i moltes vegades treuen més del que els hi paguen per tota la fruita que recullen.

M'han convidat a veure les seves terres i també m'han parlar de tot el procés que hi ha des de que es comencen a preparar totes les branques dels arbres perque la fruita hi pugui créixer i madurar fins que arriba a la taula de casa meva i la menjo.

Tot molt laboriós a on es veu que fan més hores que un rellotge perque els calers se'ls emportin els intermediaris i al pagès quasi ni li sigui rendible tindre l'explotació.

He vist que hi ha immigrants de diversos països, cultures i races. Són els qui ajuden en les tasques del camp i he pogut veure pel poble que s'hi han integrat sense que hi sorgeixin gaires conflictes amb la gent autòctona.

He vingut moltes vegades per sortir amb la bici amb els amics ciclistes de La Fuliola i quan anem a qualsevol dels bars sempre deixo la bici lligada al carrer perque no me la robin. Em diuen que no cal que ho faci perque no se l'emportaran per molta estona que hi sigui a dins i no la vegi. A Barcelona vas a una botiga i deixes la bici molta estona i tens moltes possibilitats de que desaparegui. Quan arribo a casa sempre els hi comento als meus pares, germans i amics.

També sempre parlo amb els ciclistes de la penya ciclista Els Fluixos. Una gent molt tranquil·la a la que se'ls hi nota que són de poble per les diferents coses que em diuen, com que la gent del poble no canvia les coses per que sí com fa molta gent a Barcelona.

Veig que aquí es necessita un vehicle perquè no hi han els serveis que tenim a Barcelona. S'ha d'anar a Tàrrega al metge. Hi ha un consultori mèdic però només està obert unes hores. Si et passa quelcom cap a la capital comarcal (Tàrrega) o has de fer 40 o 50 kms fins l'hospital de Lleida.

Fins l'autovia heu d'anar per una carretera perillosa i en mal estat i a sobre teniu una climatologia dolenta. A l'hivern amb la boira i de vegades quan hi neva et jugues la vida. Nosaltres podem agafar el transport públic o el vehicle privat i de seguida arribes a l'hospital.

Parlo del metge, però per agafar el tren ho teniu malament. Heu d'anar a Tàrrega o a Bellpuig i només n'hi han tres al dia cap a Barcelona. A Lleida no gaires més i d'autobusos ben pocs. A la força depeneu del cotxe.

Per La Fuliola passa la carretera que uneix les dues comarques més poblades de Lleida tret El Segrià, a on hi és la capital provincial. Posant un autobús amb bastant freqüència la gent no dependria tant del cotxe. Per anar al poble del costat l'heu d'agafar i a sobre no arreglen la carretera perque a les administracions no els hi és rendible degut a que hi ha poca gent. Veig moltes mancances però la gent en viu molt més tranquila que a Barcelona.

També volia parlar de l'equip de fútbol. Els segueixo a Instagram i veig que és una manera d'integrar la gent d'altres països que hi viu a La Fuliola. Fan esport i també van pels pobles de les rodalies a jugar contra els diferents equips de la categoria. Aquí els derbis són contra l'Ivars o el Bellpuig, però també veig que la majoria dels camps són de gespa natural. Es nota que el Canal d’Urgell us aporta aigua tot l'any. Per Barcelona els camps de futbol tots són de gespa artificial.

I per acabar volia parlar de l'Ateneu. No només es dediquen a fer les brevets. S'encarreguen de fer un munt d'activitats tot l'any com el club de lectura, excursions per les zones del voltant com El Pilar d'Almenara, la cantada de les caramelles, la trobada del cargol, les classes de ioga i moltes coses més amb la col·laboració de diferents entitats del poble. Molta feina dona fer tot això al llarg de l'any. Miro la web i els segueixo a Facebook i Instagram. Una de les coses que més m'agrada llegir és la revista La Fulla que hi ha a la web perque m'entero de coses força interessants i no les trobaràs a cap diari d'informació general, ni comarcal.

Sou un poble molt acollidor a on he aprés moltes coses que molt amablement m'heu contat i on es menja molt bé, sa i disfruto molt sempre que hi vinc.

Com dic a totes les cròniques que escric dels brevets de La Fuliola, si aquest poble no existís l'haurien d'haver inventat.

Eduard Martínez Luque