La meva anècdota s’escau a mitjants dels anys 80, crec que concretament fou durant l’última pel·lícula que es va projectar abans de que es tanques el cinema i que la pel·lícula que es va projectar fou “Karate Kid”, seria doncs 1985. El cas és que jo tenia un hámster com a mascota i el meu tiet, el Joaquim Marimon, em va desafiar a que el portès a la sessió de cinema. Vaig aceptar el repte i em vaig emportar la mascota a la butxaca de la jaqueta tota decidida, la qüestió és que la bèstioleta no va parar de furonar fins que me va va foradar tota! Missió acomplida però amb un forat a la jaqueta cap a casa.. ?

Bon dia,

En primer lloc us vull felicitat per la recuperació del cinema al poble.
Revisant l'article de l'Eva sobre el Novedades m'han vingut a la memòria aquells anys en què el cinema jugava un paper central en les nostres vides.
Demaneu anècdotes. Us en poso alguna dels anys cinquanta i seixanta:

Les sessions eren dobles. Però, de tant en tant, lo Flotats en programava una de triple amb dues mitges parts. Menjàvem entrepans, cacauets, patates fregides, gelats (frigos), polos de pesseta...
La primera pel·lícula era "la primera"; la segona era "la bona". Els protagonistes principals eren "ell" i "ella".
Los més petits ens perdíem moltes pelis per no ser aptes. Les qualificacions eren: 2, 3, 3R i 4.
Les primeres quatre o cinc files eren de bancs i és on séiem los petits.
En una ocasió, frustrats per quedar-nos fora, alguns van tirar un cabàs amb terra polsosa contra el ventilador gegant que impulsava l'aire de l'exterior a l'interior de la sala per sota de l'escenari. L'enrenou i el núvol de pols que es va aixecar a la sala va obligar a evaquar-la.
Mirant la pantalla, a la dreta, hi havia una estufa de clofolles d'ametlla amb un dipòsit tant alt que l'acomodador necessitava una escala per abocar el combustible. Quan hi buidava el cabàs feia un terrabastall que se sentia per tota la sala. Mentre cremava, l'ardor de la flama es menjava el so dels altaveus. Els que séiem a la vora sortíem del cine amb les galtes ben enceses.
El celuloide era molt inflamable i quan es cremava semblava que fos la pantalla la que es fonia. Tota la sala cridava i repetia "quadro"!, "quadro"!, fins que no es reprenia la projecció.
Quan lo Flotats va passar "Molokai", una peli sobre el pare Damián en una illa per a persones amb lepra, mossén Joan va pagar l'entrada a tots los escolans i va entrar al cine amb nosaltres. Any 60 o 61.

Una forta abraçada.
Josep (de cal Rac)