Un anunci publicitari sol tenir una caducitat. Hi ha anuncis breus, de dies o setmanes. Altres anuncis tenen més durada, les campanyes de Nadal, per exemple, tot i que darrerament les fan durar gairebé tres mesos. Altres, com una tanca publicitària a un camp de futbol solen tenir la durada de la temporada que es juga.

La fotografia que podeu contemplar són dos anuncis que porten més de 40 anys estampats en la paret d’un veí del camp de futbol. Quan es pintaren, tota la tanca perimetral del camp, feta en totxana estava carregada d’anuncis publicitaris. Eren anys en què el futbol era el pa de cada dia del jovent i es vivia futbol arreu. I això que els 80 del segle passat no tenien res a veure amb la glòria dels anys de la Regional. Es travessen etapes i èpoques, i en aquells 80 semblava renéixer el futbol a casa nostra i s’arranjà el camp, s’endreçaren les tanques, s’ampliaren els vestidors i cada diumenge tocava partit.

Uns anys més bons, altres no tant...fins a una altra aturada per tornar renéixer un altre temps. En els anys de no jugar federat, l’espai s’anava malmetent...les tanques queien soles, es va treure la tanca tubular que separava els afeccionats del propi camp, i amb els anys només han quedat els anuncis de la fotografia com a vells testimonis d’aquell lloc on hi hagué un camp de futbol. No cal dir que l’esmentat camp si apareix com a teló de fons de la nombrosa quantitat de fotos dels diferents equips que hi van jugar, que el terra que es veu com trepitgen els jugadors. Però el camp en si, com a espai necessari on s’ha jugat a futbol durant quasi bé 70 anys, o no el recordem o no el volem recordar.

Es diu que l’esmentat camp de futbol de la nostra glòria futbolistica es posà en marxa cap als anys 20 del segle XX. Mitjançant el lloguer d’uns terrenys a un particular. Que el seu arranjament, tanques de sisca i maó, una grada cimentada, vestidors i tot plegat es fa fer a jova. Els mateixos veïns i jugadors hi anaven a treballar, per a després gaudir-ho. En aquells anys a qualsevol hora, grans i petits donaven puntades de peu a una pilota, les unes contra els altres. L’any 1936, el camp de futbol fou comprat per l’Ajuntament. Per fi el poble tenia un camp de futbol en propietat. S’assegurava el futur del futbol al poble. I de veres que fou un futur brillant, carregat d’èxits i al final també en decadència. Però sempre sortien altres, de més joves, que s’engrescaven i aconseguien tornar a fer equip i jugar de nou. Per això el futbol a la Fuliola arriba als 100 anys d’història.

A mitjans dels 90, qui governava a l’Ajuntament va decidir posar a la venda el camp de futbol. Primer, construint un nou camp de futbol en la zona escolar i esportiva que s’estava desenvolupant a peu de la carretera Tàrrega-Balaguer. En disposar d’un nou camp de futbol, decidiren que lo millor que es podia fer, amb el camp de futbol que es tenia darrere l’Ajuntament, era urbanitzar-lo. Per això s’hi marcaren carrers, una zona on construir cases unifamiliars adossades i el que quedava, entre 6 a 8 parcel·les també es posarien a la venda mitjançant subhasta. D’alguna manera tot tenia l’aparença de ser legal...però sense ajustar-se a la legalitat.

Com podia ser que es volgués vendre el camp de futbol? Això es preguntava molta gent...així va sorgir un grup de veïns que s’oposaren a la venda d’un espai públic, com era el camp de futbol...on pràcticament tot el veïnatge hi havia fet esport i fruit de les heroïcitats dels futbolistes locals. Amb recollida de signatures, mesures jurídiques i també polítiques, al cap de 2 anys es va aconseguir paralitzar la venda del camp de futbol. La subhasta de les parcel·les s’havia fet i només hi havien participat els de la colla del govern municipal promotor de la venda. Mentre va durar la polèmica i el frec a frec per evitar la venda, l’Ajuntament va endegar la construcció d’una plaça darrere de la casa Consistorial, la qual prenia una part del camp de futbol. La decisió final d’aturar la venda del camp de futbol fou del Departament d’Urbanisme de la Generalitat que va decidir no autoritzar-la atès que el nostre municipi no tenia un planejament urbanístic per tal de permetre aquella operació de venda. I el camp de futbol no es va vendre, quedant com el que havia estat, un espai públic al servei de les persones, veïns i veïnes de la Fuliola.

Mentrestant s’inaugurava el nou camp de futbol a la zona esportiva i escolar a la carretera. El camp de futbol antic quedà en situació de no fer-se anar per la seva funció a fer. Sense parets, amb carrers provisionals, una plaça inacabada, certament brut i deixat estar. Un altre govern municipal li donà una nova utilitat, construir-hi una Residència geriàtrica...però aquesta es una altra història. Del camp de futbol, testimoni de 70 dels 100 anys de futbol a la Fuliola, només en queda ara els dos anuncis de la fotografia. Uns anuncis dels quals no queden ni els anunciants. Queda dit, no fos que algun dia d’aquests algú els tapi i no els puguem contemplar més.

Sort!

logalliner58@gmail.com

Desembre 2022