Parlem de l’autora

Maria Dolors Millat és una pallaresa de Sort que ha viatjat per tot el món, i els seus viatges han sigut la font d’inspiració de la major part de la seva escriptura creativa. En la vessant acadèmica, és llicenciada en Història Antiga per la Universitat de Barcelona. Durant 10 anys va exercir de professora en un institut d'Esplugues de Llobregat, fins que l'any 1986 va marxar a viure al Canadà, lloc on va entrat en contacte amb l'escriptura creativa.

Més tard, l'any 1993 va ser una de les sòcies fundadores de l'Aula de Lletres, la primera escola d’escriptura de Catalunya, i durant més de quatre anys va exercir de cap d’estudis a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Amb tot aquest bagatge literari, al 2003 rep l’encàrrec de fundar i dirigir l’Escuela de Escritores Alonso Quijano, a la Manxa. Durant més de vint anys s’ha dedicat a l’ensenyament de les tècniques literàries. Ha publicat sobre escriptura literària: El oficio de escritor (Alba, 2000) i Cómo mejorar un texto literario (Alba, 2001).

En el camp de la ficció, és autora dels poemaris Lunas de arena (Meteora, 2007) i Al batec de la terra (Meteora, 2009), i de les novel·les Quirat i mig (Ed. 1984, 2012), Terra inhòspita. Barcelona 2048 (Periscopi, 2013) i La filla del Nord (Proa, 2016).

Estrella de l'oest és la quarta obra narrativa de Maria Dolors Millat, publicada per l'Editorial Trípode.

Parlem de l’obra

Des de bon principi ens interpel·la a una reflexió personal, quina força mou una persona que neix en un petit poble aïllat a descobrir l’altra punta del món? Què ens fa volar, les ales o la necessitat? A partir d’aquest pensament, l’autora desenvolupa una història coral i polièdrica amb diversos flashbacks al llarg del relat narratiu.  A través de la protagonista de la història, l’Elena, ens farà viatjar des del Pallars fins a Alaska i les illes del sud del Pacífic, quan s’incorpora com a cambrera en un vaixell; i per Minneapolis i Miami, ciutats on viurà prosperant en una feina que li donarà prestigi i diners. Geografies més properes com les Balears, la Manxa, París, Roma… seran altres escenaris de la narració. Per tots aquests llocs descrits i dels detalls escenificats típics d’aquests indrets, com restaurants, places, llacs, ciutats, racons amb encant etc. diem que Estrella de l’oest és també una novel·la de viatges. En el seu recorregut veurem alguns dels canvis de la nostra societat de finals del segle XX i principis del XXI, que és on està ambientada.

L’amor i l’amistat són el puntal de la història, i es veurà abocada a les renúncies i al canvi de perspectiva que donen els anys per a fer front a les adversitat de la vida. Al llarg del relat aquests esdeveniments sacsejaran les emocions i condicionaran les decisions de la protagonista, tot i que la llibertat sempre palpitarà en el seu interior i s’acabarà inclinant per relacions obertes, sense que els lligams físics siguin cap obstacle per dur-les endavant, o per deixar de viure-les. Això farà que l’Elena estigui abocada sempre a viure relacions amoroses intenses. La resta de les vides dels personatges principals, jugaran un paper molt important, on el sentiment de culpa també hi és latent. Però com sempre, l’amor ho venç tot.

L’autora mostra la seva força del llenguatge quan estableix les relacions amoroses de l’Elena respecte al seu amant, amor del pare de la seva única filla, amb el de la seva filla i nét, i al dels seus familiars més directes. Anar contra corrent amb l’establishment i amb els seus propis sentiments, les seves contradiccions,  fa que el ritme sigui ben dinàmic i no decaigui. 

Al lector li serà fàcil imaginar-se tots els escenaris que explora, ràpidament entrarà en el món de l’autora gràcies a les descripcions acurades de l’ambient i de la vida quotidiana de cada lloc. Cada experiència és una novetat per a l’Elena, i per això cada racó sempre serà descrit amb la precisió i la mirada de les primeres vegades.

Montse Rubinat