Manuel és un escriptor d'èxit amb una vida acomodada a Madrid que comparteix amb el seu marit, l’Álvaro. Es dedica al que més li agrada i viu enamorat de la seva parella. Però tot es trenca quan una visita inesperada de la Guàrdia Civil irromp a casa seva per informar-li que l’Álvaro ha mort en un accident de cotxe; accident que ha tingut lloc a Galícia quan es suposava que el seu marit estava a Barcelona en un viatge de negocis. A partir d’aquí, s’inicia una trama inesperada, on el protagonista, en Manuel, es desmunta com una torre de Babel. Comença a venir-se avall, no només perquè acaba de morir el seu marit, sinó perquè arrel d’aquest fatídic fet, descobreix que li havia ocultat tot el seu passat i mantenia una vida paral·lela plena d’enganys.

Aquesta dolorosa situació, que de sobte es veu immers en Manuel, perpetua en ell seriosos dubtes de l’amor que l’Álvaro sentia, i això fa que sorgeixin incerteses i fantasmes, i que el pertorbin mentalment fins el punt que decideix iniciar una investigació amb un guàrdia civil retirat, el tinent Nogueira. El  coneixerà arrel del seu viatge a Galicia, on ha de fer el reconeixement del cos del seu marit.

Enmig d'aquesta situació, en Manuel es desplaça fins a la Ribeira Sacra, lloc de l'accident, però d’entrada, troba el rebuig violent de la família de l’Álvaro; els Muñiz de Dàvila, amos i senyors de la zona, Marquesos amb molt poder sobre la gent del municipi i el clero. Es neguen a practicar-li l’autòpsia al seu fill. Aquesta família està plena de misteri i de falses aparences. Manuel desconeixia que tenia família i a més, que provinguessin de l’aristocràcia. El més sorprenent, és que la família de l’Álvaro coneixia perfectament qui era en Manuel, i la relació sentimental que mantenien.

Al tanatori coneix el Griñán, que és el seu marmessor testamentari i el que li porta tota la gestió dels negocis que té. Per herència del seu pare —el marquès de Santo Tomé—, l’Álvaro havia heretat totes les propietats de la família, entre elles, unes vinyes a la Ribeira sacra, que ara deixa en la seva totalitat com a únic hereu a en Manuel.

Al funeral coneix en Lucas, capellà amic de la família, i que va estudiar al seminari amb l’Álvaro. També als seus dos germans, el Fran —que va morir feia tres anys de sobredosis, suposadament—, i en Santiago, que està casat amb la Catarina i viuen al “pazo” amb la seva mare, la gran marquesa, el “Corb”. També l’Elisa vídua del Fran i el fill dels dos, en Samuel. El Lucas s’ofereix a en Manuel per  ajudar-lo en tot el que calgui.  

A partir d’aquest moment, s’inicia la investigació i arrel d’aquesta, en Manuel forja certa amistat amb el tinent jubilat Nogueira, i l’íntim amic de l’Álvaro, el Lucas; que acabaran per saber el què ha succeït realment.

Al principi s’observa, que hi ha certa reticència per part del Nogueira a acceptar l’homosexualitat d’en Manuel, però després veurem com això desapareix; en part, perquè la seva filla i dona són fans de l’escriptor. Al final ell mateix li acabarà confessant els seus problemes familiars i matrimonials a en Manuel.

El turment d’haver viscut tots aquests anys d‘esquenes a la realitat, acompanya al protagonista durant tota la novel·la i això, fa que tingui aquesta doble intriga o tensió. 

Història entretinguda, que tot i que està molt ben escrita, el ritme és inadequat, no trobem un bon equilibri. Fins ben entrada la segona meitat del llibre, no comença a accelerar-se els esdeveniments, i aleshores, es precipiten tots fins arribar al final. La persona que fa la gran massacre de crims resultar ser la qui menys dades dona l’autora. Juga al joc de l’Agatha Christie, tothom és sospitós d’haver comès el crim, fins i tot el petit, en Samuel! En aquest sentit, salvant les distàncies, Stieg Larsson, va saber copsar ja en el seu primer llibre de la trilogia, “Els homes que no estimaven les dones”, el sentit just i equilibrat de misteri, intriga i ritme que tant dominava la Christie. El que sí resulta interessant és la caracterització dels personatges i l’excel·lent descripció de les escenes. I no hi falta de res a la trama: famílies desestructurades, prostitució, homosexuals que no són acceptats per les ments tancades i ràncies, pederàstia en el si de l’església, enganys, frustracions, violacions, abusos sexuals, infidelitats, hipocresia... molta, molta substància per sucar-hi pa!

Montse Rubinat

Conductora del Club de Lectura