Amb aquesta novel·la d’Aurora Bertrana, tanquem el cicle de lectures sobre guerres i entre guerres al nostre club de lectura. Diversos estils han marcat la literatura sobre la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial a casa nostra, i ens ha evocat a un debat constant al nostre club de lectura, de perquè l’ésser humà desemboca inexorablement, malgrat el progrés, a aquesta vicissitud i destrucció de vides.

“Entre dos silencis” està inspirada en les vivències de l’autora durant la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d´Étobon, que en la novel·la és Hernam.

Durant aquells mesos, l’autora conviu amb el dolor de les dones que han vist com afusellaven els seus marits i familiars. En un estat de xoc permanent, Aurora té accés a un diari de l’únic supervivent que és capaç de salvar-se dels alemanys feixistes al  amagar-se entre els fems. A través de les converses i la presència constant dels afusellats, comprèn que no s’alliberarà mai d’aquests fantasmes fins que no els hi doni sortida a través de la seva ploma. Transformar en literatura tot allò que la destrossa per dins. “Entre dos silencis” és un testimoniatge novel·lat que li serveix com a teràpia sanadora. Per una banda, la mirada particular de l’amargor i la nostàlgia de l’exili, i per l’altra, el veure’s immersa en situacions molt precàries per a poder subsistir. Aurora ha de lluitar contra els escassos recursos econòmics per a poder-se desenvolupar dins d’un ambient intel·lectual i acadèmic.  Ho accepta, i aquesta és la clau.  

L’obra és un quadre en dues parts: el de la Segona Guerra Mundial tal i com ho va viure a França dins de les cases pageses i amb la complexitat de sentiments que comporta viure constantment amb l’enemic dins de casa. Aurora ha sabut crear bons personatges plens de vida, amb les seves contradiccions que ens van colpint a mida que anem avançant amb el relat, per després, amb una identificació profunda amb la naturalesa, ens fa reviure elements descriptius concrets bellament elaborats. El paisatge ens és mostrat com un escenari canviant amb la incertesa que imposen els ocupants alemanys. 

A poc a poc, l'escenari es transforma en una convivència punyent entre els vius i els morts; uns vius que es consumeixen pel dolor de l’absència i mantenen vius als morts dins la seva ment emmalaltida. Tot dins d’un silenci que es perpetua i dóna nom al llibre.

“Entre dos silencis” és una mirada colpidora d’una de les veus més grans de la literatura catalana que no podeu deixar de llegir.

Montse Rubinat