Amb la mort l’any 1909 de l’Antonia Terés, s’acaba el llinatge d’un dels grans tenidors de terra de La Fuliola, els Subirana. El cognom Terés s’incorpora a la família amb el rebesavi de l’Antonia; és el Joan Ignasi Terés i Subirana, fill d’un  il·lustre notari de Tàrrega que heretarà la casa i les terres del germà de la seva mare a La Fuliola.

Son els Terés els que deixen l’empremta més recent  a l’edifici Casa Terés, al carrer Major;  tirant més enrere fins als temps dels rebesavis del Joan Ignasi haurem d’anar a la part del darrere de la Casa Terés, a la Placeta,  allí podem observar el llindar d’una finestra amb la inscripció “1686”. Al segle XVII hi vivia el doctor el lleis Jeroni Subirana, Familiar del Sant Ofici.  Familiar és una de les categories en la jerarquia del Sant Ofici de la Inquisició, que els permetia als Subirana gaudir de certs privilegis per influir en el destí del poble.

Un dels dos símbols precristians que usava la Inquisició és l’espasa, que representa l’afany de defensar les idees que creiem justes. A La Fuliola, podríem trobar la mateixa espasa al segell del Jutge de Pau. L’altre símbol que compartim encara amb aquells temps ancestrals i que ha estat ratificat fa pocs anys com a escut tradicional del poble, es la rama d’olivera amb els seus branquillons i fulles. La branca d’olivera expressa el desig de tornar a començar, de néixer de nou.

Al llarg de la història del poble, uns llinatges, com els Subirana, desapareixeran i se’n crearan uns altres de nous i diferents, i tots ells, els passats, els  presents i els de l’avenir son La Fuliola, pels segles dels segles. Ho portem gravat a l’escut amb la branca d’olivera i ho cantem  a l’himne: “la Fuliola, no morirà..”

Francesc X. Valls