Al vell camp de futbol es va construir una Residència. Amb els tripijocs de la
política municipal, el camp de futbol fou motiu de venda, debat, pugna i
enfrontaments. Alcaldes, regidories, veïnatge, Jutjats, advocats, notaris,
Comissió d’Urbanisme, mitjans de comunicació... i molta, molta polèmica.
Aquesta és l’altra història sobre els darrers anys del camp de futbol.
L’any 1996 un Alcalde (i el seu equip de govern de CiU) decidiren, en ple mes de
juliol, canviar la qualificació jurídica del camp de futbol. Li retiraren la “utilitat
pública” a l’espai. En aquella mateixa sessió del Ple municipal decidiren la venda
del camp de futbol, fent-ne parcel·les i procedir a una subhasta.
L’acord no fou unànime en tots els regidors de l’Ajuntament i tampoc dins el
veïnat. Tres veïns crearen una plataforma contrària a la venda del camp de
futbol. Presentaren al·legacions que foren automàticament rebutjades per
l’alcalde i equip de govern (CiU). Els regidors de l’oposició (PSC) presentaren un
recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Entenien que la venda del camp de futbol no podia fer-se, atès que no hi havia
Planejament Urbanístic al municipi que ho pogués sustentar. Es dubtava de la
legalitat de la venda del camp de futbol i avisaven d’una possible estafa cara els
compradors de les parcel·les.

La subhasta es va realitzar principis del mes d’octubre, participant-hi, entre
altres, familiars dels membres de l’equip de govern (CiU). A finals d’octubre la
Comissió d’Urbanisme de la Generalitat va interrompre la venda del camp de
futbol per no disposar el municipi de Planejament Urbanístic.
El gener de 1997 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dicta una
sentència on es diu que no es pot parcel·lar ni vendre el camp de futbol, per no
existir al municipi cap Planejament urbanístic.
El mes de juliol de 1997 l’alcalde i el seu grup de govern (CiU) decideixen
tramitar un projecte de Delimitació del Sòl Urbà i Ordenances Reguladores de
l’Edificació.

El febrer de 1998 la Comissió d’Urbanisme aprova aquesta Delimitació de Sól
Urbà, però la deixa sense efecte donades les mancances que hi troben, i que cal
esmenar per part de l’Ajuntament. És, a partir d’aquesta Delimitació de Sòl Urbà
que es voldrà realitzar de nou la venda del camp de futbol.
El mes de març de 1998, en Sessió plenària, l’alcalde i equip de govern (CiU)
prenen la decisió de fer marxa enrere i aturar la venda del camp de futbol
aprovada l’any 1996. És la seva manera d’acatar les resolucions, tant de la
Comissió d’Urbanisme com de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.

Mentrestant, ja des de gener 1998, s’estan fent obres en la part sud del camp
de futbol, construint-hi una plaça pública, que fou considerada com una obra
menor, i per tant no aprovada per un Ple de l’Ajuntament.
L’abril de 1999 s’inaugura aquesta plaça construïda en una part del camp de
futbol. El nou alcalde i grup de govern (CiU), decideixen posar-li nom a la plaça,
el de l’anterior alcalde, aquell que es volia vendre el camp de futbol.
El desembre de 1999 la Comissió d’Urbanisme aprova definitivament la
Delimitació de Sòl Urbà i Ordenances Reguladores de l’Edificació, iniciada el
juliol de 1997.

El setembre de l’any 2000, el Ple de l’Ajuntament aprova, a instància i amb els
vots dels regidors de l’oposició (PSC-PP), canviar la qualificació jurídica del camp
de futbol. Això vol dir que el camp de futbol torna a ser un espai d’utilitat
pública. Per tant, no pot posar-se a la venda.
Aquesta és la cronologia dels fets per tal de fer desaparèixer el camp de futbol
mitjançant una venda, la qual no era legal. Aquesta era una manera de desfer-se
de patrimoni públic.
Els contraris a la venda del camp de futbol oferien alternatives a la NO VENDA.
Una de les que es va proposar fou la de construir una Residencia a l’espai del
camp de futbol.
El mes de maig de 2001 els regidors de l’oposició (PSC-PP) presenten en un Ple
la proposta de construir una Residència geriàtrica al camp de futbol. La proposta
tira endavant amb el vot de tots els regidors de l’Ajuntament.
El mes de novembre de 2001 hi ha canvi al poder municipal. Mitjançant una
moció de censura, els que fins llavors estaven a l’oposició (PSC-PP) s’ajunten i
fan fora del govern als que fins llavors (CiU) portaven l’Ajuntament. Canvi
d’alcalde i canvi d’equip de govern.
El mes d’octubre de 2002, l’Ajuntament aprova les Normes Subsidiàries de
Planejament Urbanístic. Sota el seu guiatge s’urbanitza l’espai del camp de
futbol, amb carrers, places i zona verda.

La primavera de l’any 2003 l’Ajuntament aprova el projecte de la Residència
Pública i Centre de Dia assistencial..
El mes de febrer de 2005 s’inicien les obres. Es crea un Patronat Municipal
Assistencial per tal de portar-ne la gestió.
Fins aquí molts anys de camp de futbol, un espai d’utilitat pública que ha donat
ús a altres serveis públics, el més transcendent una Residència que havia de
gestionar un Patronat municipal Assistencial.
Així es transforma un camp de futbol per fer-hi una Residència Pública.
La seva construcció, posada en marxa i gestió son figues d’un altre paner, o
millor dit, dona per un altre relat... Aquesta història no tindrà un final feliç per la
Residència Pública.

Malgrat tot, la Residència, ara privatitzada, està prestant servei als seus usuaris.
logalliner, febrer 2025