La Fuliola del segle XIII ens permet entendre la Catalunya d'avui des d'un petit racó que ens és propè i conegut. 

L'article escrit pel doctor en història medieval Joan Planell de la conquesta de Mallorca ens explica que en la Crònica o Llibre dels fets del rei Jaume I es fa referència a la batalla del Porpoti del setembre de 1229  on morí el noble Raimundus de Mont Cathano. Aquest havia fet testament favorable als monjos de Santes Creus als qui els hi deixava, entre altres propietats, el "domenge" de la Fuliola, els camps de blat i les vinyes, juntament amb l'aigua per poder regar els cultius.

Domenge és una  paraula formada per "do" significant domini i "menge" que fa referència al senyor, es pot traduir  com el domini del senyor.

Buscant quines eren aquestes terres en el terme de la Fuliola, les he trobat anomenades com a partida dels diumenges. En diumenge hi ha "diu" com dia i "menge" com del senyor. És el dia del senyor quan els catòlics practicants es reuneixen a l'església i els altres senten tocar campanes.

Amb el canvi de nom es perd tota evocació històrica als senyors feudals en la Fuliola.

De diumenge passem a Domingo.

Juli Moll especialista en l'estudi de toponímia i onomàstica ens explica en l'article "Domingo, nom i cognom català" com Domingo esdevingué un nom de fonts català essent molt estès entre la població passant també a ser un cognom. Com exemple cita el Llibre dels fets de Jaume I i el repartiment de Mallorca entre pobladors catalans on hi figura una quantitat significativa del nom i cognom  Domingo.

 I de Domingo a Domènec. 

És només a partir de principis del segle XX, diu l'expert, que alguns descastellanitzadors a ultrança amb més passió que ciència incorrent en la ultracorrecció de substituir el català Domingo pel català preliterari  Domènec del llatí Dominicus.

Em permetreu una anècdota familiar per il·lustrar l'embolic amb els noms i cognoms Domingo i Domènec.

En el diari Crònica Targarina del 17 d'agost de 1935 en la secció successos trobem la noticia següent:

"El diumenge passat, a quarts de 8 del vespre i prop de la fàbrica de sulfur del Sr Castellà, un auto que es va fer escàpol, atropellà al jove Domènec Pané, de 22 anys d'edat, natural de Fuliola"

La descripció del accident, que per cert acabà amb unes magulladures, em sembla impecable però pel que fa al nom del accidentat tinc els meus dubtes. 

El meu rebesavi que tota la família anomenava padrí Pané, tenia un germà que es deia Domingo Pané, però en la data de l'accident deuria tenir uns 55 anys. Per contra, sí que tindria un nebot de 22 anys anomenat Anton Pané Domingo, fill de l'Elvira Domingo natural de la Maçana, parròquia de Fontllonga a la Noguera, on el seu llinatge es remunta a l'edat mitjana.

Aquestes correccions en la llengua catalana encara que semblin insignificants ens poden portar a incorreccions més greus que ens fan perdre el fil de la memòria i acabar combregant sense necessitat d'anar a missa "de dumenge".

Francesc X Valls i Bernaus