En el segle XI el Pallars estava dividit en dos comtats enfrontats pels seus límits. El comte del Pallars Sobirà s'alià amb el comte de Barcelona per tal d'augmentar la capacitat de pressió sobre els seus adversaris. Les aliances familiars era l'estratègia  més  utilitzada per tenir influència sobre d'altres comtats. Per dur a terme el pacte, el vell comte Artal I del Pallars Sobirà es casà amb la jove Lucie de la Marche,  germana de la comtessa de Barcelona Almodis. Amb el matrimoni Ramón Berenguer I i Artal I esdevindrien concunyats.

Tot i l'equilibri de forces, el comte Artal I continuà atacant i saquejant esglésies en els límits del Pallars Jussà, fet que contrarià els representants de l'església catòlica que l'excomunicaren.

Amb l'excomunió el comtat del Pallars Sobirà es quedà aïllat i vulnerable a les aspiracions invasores dels altres comtes.

La comtessa Lucie preocupada pel destí del comtat i el futur del seus fills va haver d'actuar. Utilitzaria el mitjà que millor coneixia i pel que l'havien educat de petita: les aliances matrimonials.

L'excomunió del comte Artal I va permetre a la Lucie trencar el seu contracte de matrimoni. Un cop separada , utilitzà totes les seves relacions polítiques per concertar un nou matrimoni amb el jove comte d'Urgell, l'Ermengol IV.

Com a comtessa d'Urgell, la Lucie va tenir la influència necessària per desviar la mirada dels comtes amb aspiracions d'ampliar els seus territoris als Pirineu i implicar-los en la repoblació de  nous espais verges a la plana, més enllà de la serra d'Almenara.

La plana del Mascançà era un territori abandonat, assilvestrat amb unes condicions molt dures per habitar-hi. Per si això no fos suficient, hi havia el sarraïns de Mollerussa i Balaguer que estaven a l'aguait per impedir qualsevol intent d'ocupar-la.

Els comtes d'Urgell començaren el repoblament per la cara sud de la serra d'Almenara fent donació de terres ermes directament a súbdits lliures. Homes i dones que esdevindrien pagesos i pageses propietàries de les seves terres. Tots junts crearien les aldees medievals d'Almenara i Tossal de Santa Llúcia i participarien en la construcció d'una torre que els servís de refugi i atalaia per  vigilar els moviments dels sarraïns.

Gràcies a aquests pioners en pocs anys s'establirien les condicions favorables per què els comtes d'Urgell i els seus cavallers donessin naixement a nous pobles a la Plana d'Urgell com ara la Fuliola i Boldú.

Pel que fa al Pallars Sobirà i als fills de la comtessa Lucie, el fill gran es convertí en el comte Artal II del Pallars Sobirà. Amb ell es fixaren definitivament els límits entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. El seu fill Ot, va ser bisbe d'Urgell i  canonitzat com a sant Ot per l'església catòlica. El petit, fill d'Ermengol IV , tot hi havent fet la seva vida a Valladolid en la cort del rei de Lleó l'Emperador Alfons VI, davant la renuncia del seu germanastre, va acceptar convertir-se en comte d'Urgell amb el nom de Ermengol V.

A la il·lustració veiem, amb el Pilar d'Almenara de fons, els noms dels primers homes i dones als que els comtes d'Urgell van fer donació de les terres d'Almenara amb la cal·ligrafia que apareix a la copia del document de donació. Així mateix també hi estan identificats el comte Ermengol i la comtessa Lucie i entre els testimonis signants hi apareix el cavaller Ponç Dalmau, a qui en el 1080 se li encarregaria el repoblament del poble de Boldú.

Francesc X Valls i Bernaus