A l'Almenara del segle XI els pagesos i pageses que van rebre en propietat les terres del terme eren:

En Guitar Bofil i la Godonor, en Guilte Salla i la Neiua, en Gallin Salla i la Blancuca, en Gerbert Rogo i l'Adaled, en Mir Senter i l'Agda i en Gilte Bernad.

La majoria portaven noms i cognoms d'origen visigot.

Al segle XX el doctor Ball i Casades, protector i propietari del Pilar d'Almenara i les terres que l'envolten, trobà en una prospecció al peu de la torre, un fragment de ceràmica gris, fina, estampillada amb impressions de rosetó circular, de clara procedència visigòtica.

I al segle XXI en unes excavacions al vessant sud de la serra d'Almenara es trobà una sivella de cinturó de l'època visigòtica. És la imatge de dalt i es pot veure al Museu Comarcal d'Urgell.

Si tenien noms visigots, menjaven en plats visigots i vestien amb complements visigots, puc dir, sense por a equivocar-me, que els catalans de l'Almenara del segle XI eren d'origen visigot.

La Fuliola, per proximitat amb la serra , per ser repoblada poc temps després d'Almenara i perquè el cavaller encarregat del repoblament es deia Wilhem i era fill d'Isarn Ricols natural del Pallars, sens dubte va ser habitada per dones i homes d'origen visigot de la Marca Gotia.

La Marca Gotia era una zona de frontera creada pels francs que tenien el control militar del territori. S'estenia a banda i banda dels Pirineus i era el lloc on els visigots van poder continuar vivint,  conservant les seves estuctures socials i polítiques. Una ciutat important de la Gotia era Tolosa de Llenguadoc. Els seus habitants eren visigots arians, cristians heretges.

Els visigots de Tolosa de Llenguadoc estaven allí des de temps dels romans. Es van donar a conèixer derrotant  les tropes d'Àtila en la batalla dels camps catalàunics. Per continuar vivint segons les seves lleis i costums van pactar amb els francs, després ambs els berebers i novament amb els francs.

Al segle XI des del Llenguadoc en particular i d'Occitania en general no sols venien a repoblar Catalunya les classes populars sinó que també hi havia intercanvis entre la noblesa. Així, Almodis de la Marche comtessa consort de Barcelona havia estat comtessa de Tolosa de Llenguadoc i la seva germana Lucie de la Marche comtessa de Urgell ho havia sigut del Pallars. Aquests matrimonis s'havien fet sota l'empara de les lleis visigòtiques.

Els pobles repoblats amb visigots arians de la Marca Gotia dins els límits del comtat d'Urgell no van poder continuar extenen-se cap al sud de Catalunya gaire més enllà de la Fuliola.

El comte de Barcelona els barrà el pas, repoblant pobles des de Tàrrega tot seguint la ruta per conquerir la ciutat de Lleida. Els de Barcelona tenien més gent, comptaven amb els hispanis de la Marca Hispànica. No en va, Barcelona havia estat capital de l'Espanya visigòtica durant més d'un segle.

Les relacions entre els comtats catalans i els comtats occcitans es van trencar al segle XIII quan els francesos van decidir ocupar la part nord dels Pirineus. Els habitants de Tolosa de Llenguadoc , tant els heretges com els catòlics, van ésser massacrats, sota la consigna: “cremeu-los a tots, Déu ja reconeixerà els seus”.

Francesc Xavier Valls i Bernaus.