La Marche era un comtat, situat al mig de França, que governat amb saviesa pels pares de la Lucie, mantenia l'equilibri i les bones relacions entre els grans comtats que l'envoltaven.

En un viatge per aquelles terres, el comte de Barcelona va conèixer  a la germana gran de la Lucie . Tot i que els dos ja estaven casats, va fer lo impossible per emportar-se-la.

La Lucie passava llargues estades a casa de la seva germana a Barcelona. Durant un convit li van presentar el comte Artau I de Pallars qui esdevindrà el seu marit. 

Al Pallars va esser molt ben acollida i va fer molt bones amistats, és el cas de la família Isarn amb els seus fills en Ramon i en Guillem Isarn. Aquest nom, segur que os diu alguna cosa als de la Fuliola.

Els comtes de Pallars van tenir dos fills: Artau i Ot. La Lucie els educà en el coneixement i la tolerància, que li havien ensenyat de petita.

El comte, per contra, es passava el temps guerrejant, saquejant tant mesquites com esglésies cristianes. Aquest fet li provocà greus desavinences amb l'Església Catòlica, que l'excomunicà.

Davant aquesta nova situació la Lucie va marxar cap a Barcelona. A la cort va coincidir amb el jove comte d’Urgell Armengol IV. En sentir-la  recitar, aquest, en va quedar enamorat. Per convèncer-la que se'n anés a viure amb ell, li prometé que aprendria a llegir i escriure, pràctica poc habitual en aquells dies.

El comtat d'Urgell a principis del segle XI estava situat als Pirineus i tant sols s'estenia fins Agramunt. El pla era una terra totalment abandonada. Les constants baralles entre els cristians de la muntanya i els  mahometans de Balaguer, l'havien convertit en terra de ningú, assilvestrada i cau de bestioles.

La Lucie, ara comtessa d'Urgell, va veure en aquestes terres una oportunitat de fer créixer el comtat sense necessitat d'enfrontar-se entre veïns. Amb el vistiplau del comte, reuní cavallers que l'ajudessin en la tasca del repoblament. Un dels convocats fou un antic amic del Pallars, el cavaller Guillem Isarn. Senyor del castell de Montcortès on, ara, hi vivia amb la seva família.

En Guillem va observar que en els actes d’entrega de les cartes de fundació dels nous pobles, la comtessa Lucie no hi era present. Llavors decidí organitzar una nova cerimònia i aquest cop s'asseguraria que la comtessa hi fos convidada.

Malauradament els terrenys controlats pels cristians ja estaven tots repartits. Però en Guillem,  persuasiu,  demanà  al  seu  amic el cavaller Ponç Dalmau si acceptaria cedir-li una petita quadra dels terrenys que li havien adjudicat en el lloc conegut com “Lavandera”.

Una quadra, a més de servir per guardar-hi cavalls, era l’extensió de terreny que controlava un cavaller. Així com el comte posseïa un comtat, el cavaller manava en una cavalleria o quadra.

El comte d'Urgell Armengol IV a principis del any 1080 entregà al cavaller Guillem Isarn aquella quadra que l’anomenarien la Fuliola. I uns mesos més tard, una nova carta de fundació del poble de Boldú, amb els seus nous límits, fou donada al cavaller Ponç Dalmau.

Guillem comprovà, preocupat, com la comtessa no va assistir a l'acte. La Lucie havia perdut l'estimació del comte i la seva cort. 

No era així pels comuns dels urgellencs que admiraven la comtessa i li demostraven  en cada celebració. A les acaballes d'aquell mateix any, de 1080, en la cerimònia de consagració de l'església del monestir d’Alins tot els elogis foren per a la Lucie.

Cal dir que el nou monestir d’Alins estava exclusivament format per monges. Va esser una iniciativa de la comtessa per tal que les dones del comtat tinguessin un lloc on recollir-se i refugiar-se en cas de necessitat.

Els amics fidels, a la bondat de la comtessa, la van advertir de les intencions del comte. El seu home tenia previst tornar-se a casar amb una comtessa del sud de França. El fill que nasqués d'aquell matrimoni seria comte d’un gran territori amb la unió dels comtats de Forcalquier i Urgell.

L'inconvenient és que Armengol IV ja tenia un primogènit hereu del comtat d'Urgell, era el petit Armengol, fill del comte i la Lucie. 

Alertada i esgarrifada pel que li havia succeït uns anys abans a la seva germana, Almodis de la Marche comtessa de Barcelona, que morí assassinada en la cort del comte Ramón Berenguer I, decidí agafar el petit i refugiar-se en el comtat de Pallars.

A Sort, l’Artau i l’Ot acolliren a la seva mare i el seu germà petit Armengol amb molta emoció.

En el Pallars tenien al comte Artau I moribund. La Lucie assumí el compromís de fer el necessari  per que el comte obtingués l’absolució de l’Església Catòlica. Reconstruint les esglésies i els monestirs destruïts en els assalts del comte. 

Una vegada perdonat l’Artau I i restablerts els seus privilegis davant Déu i els homes. La Lucie recuperà la seva posició com a comtessa de Pallars , procurant pel bé dels súbdits i per l’educació  de l‘Armengol, l’Ot i l’Artau,  conscient de les importants tasques que el futur els hi tenia reservades.

Mentrestant a la Fuliola, en Guillem Isarn feu construir una masia fortificada, amb una capella que seria consagrada a la patrona de la comtessa Lucie de la Marche.

Amb els segles, la capella  va passar a esser  una església romànica. Passaren més segles, i la petita església amb el seu campanar d’espadanya estava en ruïnes a punt de caure. Per ficar-hi solució, els habitants de la Fuliola, de finals del segle XVIII, van recollir una quantitat important de diners per construir  un gran temple. En aquella època la Fuliola era propietat de l'abat del Monestir de Poblet, qui prohibí gastar-se tots els diners en l’edificació d’una església, ordenà que  primer s’havien de pagar els deutes que tenien amb el monestir.

 Amb les pretensions d’un gran temple truncades, serien els mestres de cases del poble, com Joan Sellés, Josep Pons i Jacint Oriol , entre d’altres qui portarien a terme la rehabilitació i ampliació de l’església amb la construcció d’una façana nova, un gran portal i un modest campanar de quatre cares amb balustrada.

Amb els mitjans tant limitats fou imprescindible la reutilització de tota la pedra que poguessin recuperar. Va esser al desmuntar l’antiga porta, peça per peça, que observaren uns gravats que els hi cridaren l’atenció. Van comprendre que es tractava dels carreus originals de la capella del segle XI.

Llavors van decidí  reconstruir la petita porta en un lateral del campanar, fent servei d’accés al graner on el  capellà guardava el blat que els pagesos li oferien, segons els costums.

I així, discretament, els gravats quedarien intactes, arrecerats de qualsevol atac vandàlic o reforma que en els segles avenir es realitzessin en l’església.

Aquelles inscripcions eren el llegat que el cavaller Guillem Isarn havia deixat en record  de la important tasca que la comtessa Lucie havia portat a terme en la creació dels nous pobles de, la nostra, plana d’Urgell.

Francesc Xavier Valls i Bernaus.