En el llibre "Adarga catalana, art heràldic" publicat el 1753 es descrivia   l'escut dels Borràs de la Fuliola. Tenia una torre, lleons rampants i un mar embravit. A partir d'aquell moment els Borràs d'arreu fixaren en el nostre poble l'origen del seu llinatge.

En els documents antics els Borràs de la Fuliola apareixen amb diferents qualificatius com són Magnífic o Mossèn. El seu significat ens l'explica l'Enciclopèdia Catalana, on diu que "Mossèn és un tractament d'origen medieval a la Corona d'Aragó. Aquest tractament estava reservat als cavallers (precedit sovint del títol de Magnífic)... Actualment el seu ús es reserva per als sacerdots i diaques, de l'ordre clerical".

A principis del segle XVII entre els habitants de la Fuliola i el noble cavaller Antoni Borràs no hi havia bona relació. Estaven immersos en un procés judicial on es discutia per la durada  i la quantitat de diners que se li havia de pagar en concepte de taberna, forn de pa, hostal, carnisseria i el dret de l'onze per les collites del terme de la Fuliola.

A finals d'aquell segle, la casa, terres i privilegis dels Borràs els heretà una noia dels Borràs de la Fuliola que s'havia casat a Martorell amb el propietari d'uns molins paperers.

El seu fill, Francesc Carmona i Borràs, per tal d'augmentar la seva influència entre la noblesa lleidatana es casà amb la filla d'un cavaller de la capital, la Teresa Riquer i Guiu.  S'instal·laren a la Fuliola fins que la mort d'en Francesc Carmona, l’any 1714, va comprometre la continuïtat de la vídua i els seus fills al nostre poble.

Tot i la curta estada dels Carmona a la Fuliola van deixar un record que duraria segles.

En un tros de terra que tenien els Carmona entre la carrerada i el camí de Boldú, per allí on avui hi ha el carrer de Ponent, van fer aixecar una creu on es podia veure el seu escut : la planta del card. Aquesta  peça de terra era coneguda com "lo cascall de la creu". La creu romandria allí durant dos segles.

A principi del segle XX, amb la construcció de la carretera, el camí de Boldú va passar a ésser un pas de propietaris anomenat camí Petit. Llavors el poble va decidir traslladar la creu a un lloc on lluís més, a la plaça del Portal.

El 28 de setembre de 1933 es publicà en el diari "El correo" un article a tres columnes titulat "A les joventuts catalanes del poble de Fuliola" signat amb el pseudònim "El cavaller de la creu", del que transcric l'últim paràgraf:

"A Fuliola gresol ignominiós del comunisme urgellenc, la joventut impregnada del foc sacrosant de l'ideal ha posat el mur del seu pit i dels seus anhels enfront de les utopies marxistes i amb el seu braç fort, enèrgic, vibrant i incommovible, davant la vil bandera vermella signe del nou esclavatge hi ha plantat brillant, serena i adorable el signe de la llibertat i de la Pàtria.

Les quatre barres de sang!

L'enhorabona germans i endavant!

Per Déu i per Catalunya!

EL CAVALLER DE LA CREU".

Pocs dies després, la Fuliola es despertava amb la creu dels Carmona feta miques.

L'empremta dels cavallers feudals de la Fuliola medieval quedava esborrada.

En la imatge podem veure la creu en unes fotografies fetes a principis del segle XX , també l'escut dels Borràs tal com apareix en  l'Adarga catalana i  el disseny de l'escut amb la planta del card extret de l'obra medieval anomenada "Armorial català" de Steve Tamborino, o "Armorial de Salamanca" .

Francesc Xavier Valls i Bernaus