Inaugurem secció conjuntament amb el nou format digital: és una nova secció  anomendada "Gent d'aquí", en la qual mitjançant una entrevista senzilla volem copsar  les sensacions que tenen les persones que ja porten uns anys al poble pero que son originaris d'uns altres països. Creiem que la seva visió pot ser enriquidora en ambdós sentits i que val la pena aprofitar-ho.

Hem començat per l'Elena Krytsova, aquí en teniu el resultat:

La Fulla: De quin país provens, Elena?

Elena Krytsova: Sóc de Rússia ,  deTxeboksàri (és una ciutat gran, de mig milió d'habitants),  vaig néixer a Ucraïna, a Izmail (prop d'Odessa),  però ens vam traslladar tota la família a Rússia quan tenia 15 anys, al país d’origen dels pares.
 
L.F.:  Des de quan resideixes a La Fuliola?

E.K.:  Des del juny del 2006.
 

L.F.:  Per què vas fer cap a La Fuliola en concret? Què et va fer decidir venir a La Fuliola i no a un altre lloc?

E.K.: El meu marit, el Josep Ribalta, buscava estar prop dels seus pares, del seu treball, buscava tant per La Fuliola com per Castellserà, per exemple;  la condició era no  estar lluny de la masia. Però sense haver encara buscat massa va sorgir l’oportunitat de comprar el pis on estem ara a la Plaça de l’Ajuntament on vivien el Ferran i la Rosa Mari.
 

L.F.: A què et dedicaves  a Rússia?

 E.K.: Era filòloga i professora de llengua i de literatura russa,, treballava amb nens de 12 anys i també era mestra de música  i mestra d'educació preescolar, pels  nens de la guarderia que a Rússia és fins als 7 anys.
 

L.F.: A què et dediques ara?

E. K.: Estic, de moment, sense feina. Em falta acabar d’homologar el títol, de que ja estic condicionada per Espanya,  com a filòloga de llengües eslaves. Vaig tenir la sort de ser la primera en treballar en el Servei de Mediació Comunitària, de fer  substitucions com a professora a l’escola municipal de música, de fer classes de català per a estrangers, de treballar en un menjador escolar, i a l'Esplai Esprai, tot això a Tàrrega.
 


L. F.: Què és el que més va agradar o sorprendre quan vas arribar  aquí?

E.K.: Diverses coses:  en primer  lloc, la vitalitat de la gent gran;  aquí la gent de bastant edat és molt activa, van a ballar etc, a Rússia la gent  no arriba a  una edat tant avançada com aquí , a les dones les falten les parelles per ballar i per viure junts. En general, trobo que és un poble vital per a la gent gran, malgrat que a vegades se sent a dir que es un poble trist o un poble dormitori, la meva visió és que s’hi  fan bastants coses.
També em va sorprendre constatar que el cotxe és molt necessari aquí per a fer qualsevol cosa,  tothom en té, en canvi a Rússia anava a tot arreu amb transport públic.
Per últim, i malgrat vaig estar estudiant dos anys  el castellà abans de venir, me’n vaig donar compte que em seria molt important aprendre el català.  Així que m’hi vaig posar  i ja tinc els nivells C de català i també de castellà.
Durant aquests anys he fet un munt de cursos per integrar-me i últimament canto Gospel, que de La Fuliola som bastantes veus. (somriu)


L.F.: Què és el que trobes més a faltar del teu país d’origen?

E.K.: La meva mare quan no la tinc aquí ,els meus parents i les meves amigues. També trobo a faltar el que anomenem nosaltres la  banya, una espècie de sauna que es fa anar a Rússia, n’hi ha a les cases particulars i combines intervals de temperatura de l’interior a 50ºC i les d’exterior que poden arribar a ser prou baixes tot refregant-te a la neu o bé submergir-te a un llac en ple hivern, i després quan una altra vegada entres a la banya es realitzen uns cops a l’esquena i al tot el cos amb unes rames de bedoll, que estaven reposades dintre d’aigua molt calenta. gairebé cada casa de poble a Rússia té banya pròpia.
També trobo a faltar la televisió de Rússia, que dedica moltes hores pels nens; els programes i les pel·lícules, que fan allà; encara que podem veure el canal de televisió de Moscou, d’aquesta manera podem assabentar-nos de les notícies sense haver-les de buscar per internet. Trobo molta a faltar el  meu treball, les classes amb nens i els meus companys, amb qui preparàvem els espectacles, les festes pels grans i petits, també els llibres de casa dels pares ja que, de vegades, m’agradaria repassar-ne uns o llegir-ne d’altres.


L.F.: I el menjar, no el trobes a faltar?

E.K.: No especialment, si vull comprar algun producte específic, me’n  vaig a Lleida o a Guissona a una botiga especialitzada en productes de Rússia i Ucraïna; encara que als supermercats es poden trobar gairebé tots els productes per poder preparar el menjar del meu país. Si tingués moltes ganes de menjar el plats típics russos, potser valdria més anar-me'n de vacances a Russia. (somriu)


L.F.: Alguna cosa més, per acabar l’entrevista?

E.K.: Voldria fer un resum de tot el que hem parlat durant l’entrevista: crec que en definitiva, es tracta de que quan una persona se’n va a viure a un altre país, és bo de que disposi dels mateixos elements de que disposen els autòctons: la llengua, la feina, la família a prop... per tal de poder-hi estar plenament. Deixem moltes coses i persones enrere i sempre és agradable poder-te trobar com a casa en el país d’acollida. I gràcies, Eva, per fer bones preguntes.

Eva Pané