CONSUM RESPONSABLE: Els pebrots del mercat del pebre.

Consum responsable

El pebre és el fruit d’una planta tropical originaria de la India i Java. Es recol•lecta cada tres o cinc anys. El verd, és el fruit recollit sense processar, el negre és el mateix fruit assecat al Sol una setmana, i el blanc és el fruit madur sense pell
El pebre és el fruit d’una planta tropical originaria de la India i Java. Es recol•lecta cada tres o cinc anys. El verd, és el fruit recollit sense processar, el negre és el mateix fruit assecat al Sol una setmana, i el blanc és el fruit madur sense pell | David Monniaux
El preu que es paga pel pebre al pagès pot baixar de manera dràstica d’un any per l’altre, arruïnant-ne a milers.

El 90% del pebre prové de petites plantacions familiars d’1 i 2 hectàrees.
Illa de Banka, a Indonèssia, centrada en la producció de pebre blanc. Entre el 1999 i el 2002 el preu internacional del pebre es va dividir entre quatre i milers de petits agricultors, que reuneixen el 90% de la producció, van haver de sobreviure treballant a qualsevol lloc, els menys afortunats, com a miners en les 
perilloses mines d’estany.
Kerala, est de la India, centrada en la producció de pebre negre. Aquí, molts agricultors de pebre sí que van perdre la seva única font d’ingressos. No van 
poder retornar els préstecs (de fins un 25% d’interès) que havien demanat per aguantar els anys difícils. El dramàtic desenllaç, fou que 1700 pagesos que havien perdut les seves terres per embargament es van suïcidar.

Però a més, els agricultors d’aquests dos països tenen per davant un problema nou: les seves terres cada cop son menys productives com a resultat de l’empobriment del sòl per l’ús intensiu de fertilitzants químics, la escassa rotació dels cultius i l’abús de pesticides. Ara els resulta més difícil competir amb les noves plantacions que han sorgit a la Xina i al Vietnam, el nou primer productor mundial.
 A l' India, les autoritats locals i diferents ONG, porten temps desenvolupant programes de formació per a evitar l’ús abusiu d’adobs químics i fertilitzants, o 
per promoure el cultiu de pebre ecològic. També es promou l’agrupament dels pagesos en cooperatives, per a poder limitar l’excés d’intermediaris (poder haver-n’hi fins a sis, entre l’agricultor i la multinacional).

La majoria del pebre que importem prové de Brasil, seguit de Skri Lanka i l'Índia.
Les grans marques de pebre, com Ducros, Carmencita o Dani, es preocupen molt poc per la precària situació dels agricultors de pebre. En el millor dels casos, Ducros està començant a dissenyar polítiques responsables, però encara no s’han fet reals.
 
És cert que aquests productes son més cars i no es troben a tot arreu, però per lo poc que fem anar el pebre, ens podem permetre el luxe de no contribuïr a l'empobriment d'aquestes famílies.

A Tàrrega, hi ha la Fem Cadena, una botiga en la que pots trobar productes de comerç just, així com ecològics i biològics. En coneixes alguna altra? No dubtis en fer-nos-la saber als comentaris.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article