TRIBUNA. Independència!

Tribuna

És el crit de cada dia...anava escriure que n’era la paraula de moda, però no, és un “crit” a mena d’exclamació, de desig per  aconseguir de manera ferma i sense possibilitat de renunciar. Bé, tot això ja s’ha llegit i escoltat per boca d’altres, i ben segur que molta gent ho assumeix i sent com a propi, com un assumpte ben personal... Malgrat tot, ens hem parat a pensar fins a quin punt ho tenim tant clar, o serà una situació que  també por arribar ser fugissera?

Em cridà molt l’atenció, érem al 2005 quan en Carod Rovira va dir allò del que al 2014, Catalunya faria un referèndum per la Independència!!! Qui més qui menys s’ho agafà com una mena d’estirabot més  que en aquells temps de Tripartit estàvem tant acostumats a viure a  diari. Però vet aquí que amb tots els artistes en joc i amb la crisi econòmica per estímul, l’assumpte de la Independència ha acabat per quallar i per ser “necessitat” de quasi bé tots.

Anem, però per parts, o millor dit, tractem de fer com la guineu, que quan no pot caçar diu que si són verdes o si són madures...Que li passa al país, o millor dit, a la nació catalana, que té ara mateix tanta voluntat de ser nació més que mai? I més ben dit encara, què els passa als catalans, que visquem tant a fons aquest fervor patriòtic, més els que n’estan a favor, però déu n’hi do també els qui hi estan en contra.

Ho resumia bé un dels gurus econòmics del moment, posant en la seva boca, aquelles màximes de la gent gran d’abans, quan se sentencia, que la reconversió nacional de Catalunya comença quan t’arriben a la butxaca i te la deixen buida! Així doncs la situació econòmica, tant mal portada com pèssimament conduïda per polítics de tot pillatge, fa que la ciutadania, el poble en definitiva pateixi les conseqüències de les retallades, l’opressió bancària, la manca d’alternatives i que els nostres governants, tant els d’aquí com els de fora (ai!,Europa..) no sàpiguen ni dir-nos si hi haurà futur  per tots nosaltres.

De sempre, històricament la classe dirigent espanyola, tant centralista, tant jacobina en la seva essència sense voler reconèixer-ho, mes aviat amb síndrome inquisitorial, s’ha aprofitat dels territoris perifèrics, de les zones de mes riquesa i millor desenvolupament, per seguir visquin del que en Castellà se’n deia “la sopa boba”. Dels Reis Catòlics, passant per Àustries  i Borbons, fins  les etapes Republicanes, fugaces i plenes de proclames insuficients, fins i  tot amb els generals Prim, Primo de Rivera i Franco, els territoris amb identitat pròpia i que a la vegada han generat  sempre mes riquesa han estat explotats i oprimits. I no cal ni parlar de tota l’experiència colonial i neocolonial, la desfeta de Cuba i del Sàhara....

Van arribar a fer una guerra per acabar amb el sentiment nacional català...No fa gaire un dels pares de la tan venerada Constitució espanyola, feia gala de presumir, que per tenir a ratlla els catalans, era necessari bombardejar  cada 50 anys la ciutat de Barcelona...

Però tornem al febril moment actual on el clam d’Independència és latent a diari, en quasi bé totes les converses...fins i tot l’emigració que hem tingut i la que tenim, diuen que volen que Catalunya sigui independent! 

I al nostre poble, com ho vivim tot això? Els polítics locals o no en parlen o ni li fan cas al tema... o al menys ni es pronuncien...ja  en deuen tenir prou amb el seu dia a dia...

Però alguna cosa hi deu haver, quan enguany per la Diada, més que mai senyeres i moltes estelades penjaven als balcons. La seva quantitat era aclaparadora, i més quan d’algun destacat balcó penjava alguna estelada sospitosa de ser...penjada. Ens caldria reflexionar bé i a fons sobre quina Independència volem i si ha de ser conduïda per tots o per segons qui?  Algú dirà que ara toca fer el pas i després ja ho discutirem...però,  les experiències i  la historia ens diuen  que sempre hi ha excés d’oportunistes que s’aprofiten de la bona fe de massa gent. La crisi fa estralls a tothom, però a la vegada ha de ser un estímul per tornar a ressorgir i construir una nació més igualitària i  justa, tot assolint la independència. O no?

Jordi Escolà

Comentaris

Ramon La Fuliola
2.

Estic d'acord amb tu, sobre tot amb l'últim paràgraf. La crisi fa estralls, i que ha de ser un estímul, sens dubte. S'ha d'obrir l'ull, perquè no caiguem en errors del passat. Nosaltres, la generació del Baby Boom, varem viure una mica la crisi dels anys vuitanta, però era una altra cosa, perquè haviem sortit d'una transició democràtica, i ningú parlaba de la independència. Ara crec que és una situació més delicada, perquè s'hi barreja quatre conceptes crisi, independència, patriotisme i nacionalisme. La crisi es l'excusa pels nacionalistes per ser independents. El patriotisme es quelcom més que independència i nacionalisme, al menys des del meu punt de vista. Crec que tot això ha de començar pels pobles petits, no a l'inrevés, i La Fuliola és un exemple planer per exercitar el nostre patriotisme, els que hem passat per l'Ajuntament, ho podem constatar tot això. Cada poble petit, té la seva propia ideosincràcia, mai més ben dit, tots tenim les nostres propies característiques, que ens fan ser precissament, La Fuliola, Boldú, Barbens o Tornabous. Per tan, la independència verdadera començarà quan siguem patriotes. Crec que tot això és pot respirar escoltan el tema d'En Lluis Llac, Pais Petit: "Des de dalt d'un campanar, és pot veure el campanar veir". Segur que les velles savies son a tot arreu, i cada poble té les seves i diferents..., a La Fuliola i Boldú tenim les nostres...

wal
1.

Per fer la truita s'ha de trencar els ous. Però crec que no es cuinarà pas cap truita... aquí, els ous, tothom els guarda ben guardats a casa. I si pot ser en majoria absoluta, millor que millor. Fins que de tant guardar-los, quedaràn ben podrits.
Menys política i més gestió, que ja en comencem a estar-ne fins als ous...fins als ous dels blaus, dels vermells i de tots els pintats.
Mentre parlem d'independència, no parlem de l'aeroport de Lleida, ni de... ni de... ni de...
Si almenys parlar-ne tingues alguna utilitat!
No dic el que penso, quedarà més elegant.

Comenta aquest article