Comença una nova etapa per LA FULLA, aquesta en l’era d’Internet i la crisi econòmica, fa que LA FULLA sigui present, de moment  ara mateix, només per la xarxa. És qüestió de les retallades, de les mancances de diners, de la manera que ens toca d’afrontar els temps presents tant complicats com plens de novetats cada dia.

Em demanen  faci un resum, una glosa, la crítica pel que cregui oportú sobre l’època anterior, la que més coneixem tots nosaltres, aquella LA FULLA que  de 1982 a 2009 amb prou regularitat es  va aconseguir fer arribar a les cases dels socis i subscriptors en format A4. Miro  a la meva esquerra i veig els 10 volums que m’he permès enquadernar de tot el publicat número a número i em ve a la ment, que hi ha prou contingut, feina, crònica, història del que ens ha anat passant a cadascun de nosaltres i del conjunt de la societat fuliolenca  i veïnal. Només  guaitant el llom dels volums relligats de les revistes publicades em ve a la memòria aquells primers anys de la maquina d’escriure amb paper carbó i sobretot el “letraset” un sistema usat per fer els titulars de cada article. Calia fer-ho en consonància amb l’article, que quedés  recte i tingues certa forma. També les llargues i intenses reunions per tractar els temes de recerca, reportatges, dossiers, “la llufa” o el que fes falta…

Be…i les reaccions del poble, dels lectors en general i també dels lectors “ contraris” a la llibertat d’expressió, dels que ens volien impedir que LA  FULLA veiés la llum. I així número rere número, any rere any…mentre  els membres de la Redacció anaven entrant i sortint, canviant noms i persones, millorant amb els anys la qualitat de la publicació, des d’aquella  maquetació casolana, passant per l’offset, les primeres portades a color, el paper reciclat, la fotografia  digital, la primera revista penjada a Internet…sempre acompanyats de l’esforç humà i de l’aportació econòmica de l’Ateneu  per fer viable que LA FULLA surti publicada. I sense oblidar la constància permanent d’anar empaitant els col·laboradors, perquè quan tocava ens fessin arribar les seves aportacions…

Hi haurien encara mes detalls i records a explicar, tanmateix no crec que calgui aportar gran cosa més a tota una emprempta  que mai tant ben dit està impresa en paper i que hom pot consultar, llegir  i conèixer. Als que en cada moment ens ha estat permès col·laborar i ajudar a fer-la possible ens queda el plaer d’haver-hi  estat i gaudit.

Ara toca una nova etapa, estem en altres temps, una altra manera de fer-la possible tant en les formes com en la manera d’accedir a la seva lectura. També ens han promès edicions escrites  una o dues vegades a l’any. En tot cas, el fons de LA FULLA, és el mateix, un cos d’aportacions de gent que manifesten la seva opinió,  la seva recerca, feina, habilitats, costums, estudis…en fi tot allò que conforma que la nostra societat tant la del poble com la de fora, Internet ens permet més aportació d’arreu, sigui viva, estigui al dia i manifesti el que li  convé quan ho consideri oportú.

La vida no s’atura…com LA FULLA,  testimoni vital del que tots plegats volem dir i aportar al nostre món, o mes ben dit, al món.
 
 Jordi Escolà