“La tragèdia dels comuns” és un dilema que descriu una situació en la qual varies persones mogudes pel propi interès i actuant independentment, acaben aniquilant un recurs compartit i limitat, encara que a totes aquestes persones els perjudica la manca d’aquest recurs.

Va ser descrit el 1968 per l’ecòleg Garret Hardin.

El dissabte 27 d'abril van venir a l'Ateneu membres de la "Plataforma Aturem el Fracking" (PAF), per informar-nos de què és i de les conseqüències en el territori i la salut de la fractura hidràulica.

Ens interessa perqué diverses multinacionals del sector energètic ténen pensat utilitzar el fracking en les tasques de perforació del subsòl per a prospeccions i extraccions de petroli i gas a casa nostra.

L’objectiu principal de la PAF és promoure la prohibició de la tècnica de la fractura hidràulica en tot el territori de Catalunya així com un canvi en l’actual model energètic basat en recursos que s’acaben. Els seus membres realitzen xerrades informatives, debats i demés actes divulgatius per donar a conèixer l’amenaça que suposa el fracking per la salut, l’economia agrària i el medi ambient.

Si tenim gas, per què no som Qatar?

Perquè no en tenim prou. El que passa és que el petroli i els seus derivats s’estan acabant. I les empreses del sector cada cop estan disposades a extreure'l de llocs més recòndits i amb sistemes més complexos. Abans es buscaven bosses de gas, ara es busquen les microbombolles de gas, de tamany microscòpic que formen part de determinades capes de roca del subsòl.
 

Per fer-nos una idea, aquestes microbombolles de gas son bastant més petites que la punta d’una agulla.

Com les extreuen? Doncs, desfent la roca com la mantega al microones, i captant el gas que se'n allibera.

 

En què consisteix.

 

El fràcking, o fractura hidràulica o extracció de gas no convencional, comença amb l’excavació d’un pou pel qual hi passarà un tub que arriba a uns dos quilòmetres de profunditat, on troba la capa de roca que conté les microbombolles de gas que volen extreure. Un cop arribat a la profunditat on es troba la roca, comença a excavar horitzontalment, i aquí sota, comencen a fracturar la roca, amb petites explosions o amb aigua a pressió, creant esquerdes per tenir més superfície per extreure gas.

Seguidament, una bateria de camions bombeja al pou una barreja de grans quantitats d’aigua amb sorra, per mantenir les esquerdes obertes, i productes químics, que literalment desfan la roca per alliberar el gas i poder ser recollit. Aquests productes químics inclouen substàncies tòxiques, alergeògenes, mutàgens i cancerigenes. Amb la experiència que es té, és impossible garantir al 100% que aquestes substàncies no passin a l’entorn, ja sigui per forats a la canonada del pou, per l'allargament de les fractures, per accidents dels camions que els transporten...

Perquè no en sabíem res?

Probablement pels mateixos motius que han generat el rebuig al fracking en molts llocs. Un dels motius de la PAF és que no s’han tingut en compte les persones que habiten els territoris afectats a l’hora de concedir permisos d’investigació o d’extracció.

El principal perill del 'fracking' és la possible filtració dels productes tòxics presents a la mescla (50.000 a 250.000 litres de productes químics que s’addicionen per cada lateral.) que s'introdueix al forat cap als aqüífers del subsòl. La gran profunditat d'aquests pous fa que hi hagi més possibilitats de que aquests tòxics travessin o d'entrin en contacte amb els aqüífers. A més, una part de la mescla química que s’introdueix al pou no retorna a la superfície.

Aquests riscos de filtracions, si bé són petits (com argumenten les empreses del sector) en el cas de perforacions aïllades deguda la gran separació vertical entre els pous i els aqüífers, augmenten quan es consideren fractures múltiples en una mateixa zona.

  Alguns estudis alerten també dels riscos sísmics d'aquesta mena de perforacions, per la qual cosa s'obliga a fer un estudi geosísmic de la zona durant el període d'investigació. Recentment, a Jaén (Andalusia), on ja s'han fet perforacions, s'ha demanat al jutjat que investigui si un seguit de petits moviments sísmics poden tenir-hi relació.

Radioactivitat. La roca que desfan per extreure el gas, l’esquist, conté radioactivitat natural. A través del procés de la fractura hidràulica, aquests materials radioactius com l’urani, o el radi (un gas), que es trobaven en la roca, son transportats a la superfície quan es recullen els fluids injectats. Aquests materials radioactius també poden pujar a través de les esquerdes que el fracking ha fet a la roca, cap al sòl que cultivem o cap a l’aigua de la superfície; com assenyala l’Estudi encarregat pel Parlament Europeu el 2011 sobre els impactes en la salut humana de l’extracció de gas no convencional.

Després, cal gestionar l'aigua de retorn, aproximadament un 75% de la quantitat injectada. A més dels propis additius químics afegits per a la perforació, aquest fluid puja carregat amb sals i materials radioactius procedents del subsòl. Aquest còctel de productes tòxics ha de ser emmagatzemat per al seu posterior processat o reutilització, la qual cosa en sí ja comporta un risc (filtracions, étc.). A això cal afegir el risc que comporta la possible contaminació per part del propi gas extret, sobretot per defectes en el recobriment dels conductes que el transporten fins a la superfície, que pot infiltrar-se en les reserves d’aigua potable.

En qualsevol cas, si alguna cosa esta clara és que la tècnica del fracking ha aixecat suspicàcies en tots els punts on s’ha implementat. En els últims anys, la polèmica al seu voltant ha anat en augment en alguns estats dels EUA (Nova York, Pensilvània, Texas i Colorado), així com a països com Austràlia, Canadà, França i altres països europeus.

En algunes d’aquestes zones s'ha acusat la fractura hidràulica de ser la responsable de contaminar amb gas i productes químics diverses reserves d’aigua potable. Un estudi del 2011 confirma que els aqüífers d’aigua potable de les zones fràcking de Pensilvania i Nova York, contenien metà de 19,2 miligrams per litre a 64 mg/litre, un perill potencial d'explosió. En zones geològicament similars sense fracking, la concentració de metà en l’aigua era d’1mg/litre.

I és que els riscos ambientals d’aquesta pràctica son massa elevats: contaminació d'aqüífers, emissions de metà i de contaminants a l’aire, despesa d'aigua, contaminació de la terra... Fins al punt que alguns estats europeus, com França o Bulgària, o comunitats autònomes espanyoles com ara la Rioja, Aragó o Cantàbria, han paralitzat per llei tots els projectes de 'fracking', tot esperant d'avaluar-ne millor les conseqüències ambientals.

Però no cal mirar a llarg termini per descobrir les conseqüències negatives del fracking, ni esperar que passi cap accident: ja des del bon principi de la construcció del pou, les zones afectades es veuen, de sobte, envaïdes per la gran quantitat de camions i altre trafic pesat contínu, que transporten aigua, gas, productes químics...


Què ha passat per aquí.

L'empresa MONTERO ENERGY CORPORATION, SL havia sol·licitat dos permisos d'investigació d'hidrocarburs de quasi 200.000 hectàrees. El que ens queia més a prop és l'anomenat Darwin, de 89.683 ha, en els termes municipals següents: Agramunt, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre,Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Biosca, Cabanabona, Calonge de Segarra, Camarasa, Castellfollit deRiubregós, Castellserà, Cubells, els Plans de Sió, Foradada, Guissona, Ivorra, la Molsosa, la Sentiu de Sió, Llobera, Massoteres, Montgai, Oliola, Ossó de Sió, Penelles, Pinós, Pinell de Solsonès, Ponts, Preixens, Puigverd d’Agramunt, Sanaüja, Sant Guim de Torà, Torrefeta i Florejacs i Vilanova de l’Aguda.

Que una empresa pugui investigar significa, entre altres,  que injectarà aquests productes químics al subsòl i posarà en risc els aqüífers de la zona, que no hi entenen de termes municipals. La nostra economia rural perilla, no son pocs els estudis que alerten de la incompatibilitat de la producció agroalimentària en zones fracking en cas d’accidents o negligències. I tot pel benefici d’empreses privades que extrauran i després marxaran.


A l'hora de tirar endavant els permisos aquest octubre passat, sembla que el nostre Govern tant a favor del dret a decidir, no ha estat tant al cas. Els veïns de Riudaura es van trobar amb els principis de la invasió fracking sense que ningú els preguntés ni els informés.

Com sempre, ens l'haurem de guanyar. Si hi vols donar suport, no ho dubtis.

A principis de febrer, els plens dels ajuntaments de Cervera, les Borges Blanques, Biosca, Ponts, Ribera d’Ondara, Tornabous, Llobera i Pinós es van adherir a la declaració de municipi lliure de fracking.
El document, promogut des de la Plataforma Aturem el Fracking, va rebre el suport unànime de les forces polítiques representades als consistoris.

Aquest abril, el Parlament rebutjà la proposta de prohibir el fracking a Catalunya, gràcies als vots de CiU i PP.

En el moment de publicar aquest article, la PAF informava de que el Govern ha arxivat definitivament el permís Ripoll d'investigació d'hidrocarburs a l'empresa Teredo Oils. La concessió que permetia explorar l'existència de gas i petroli en una àrea de més de 50.000 hectàrees entre el Ripollès, la Garrotxa i Osona.
La decisió es va donar després que l'empresa no presentés el pla de treball en el qual havia de detallar les tasques a desenvolupar el proper any. Un tràmit que havien de realitzar abans del 5 de gener –tres mesos després de la concessió- i que en no realitzar-se va motivar que la plataforma "Riudaura Junts contra el Fracking" reclamés la suspensió de la concessió.
 

A la imatge pots visitar la pàgina de la Plataforma.

També pots visitar l'especial del 324 per a més informació, aquí tens l'enllaç: Fràcking i el debat energètic.





I SOBRETOT, NO ET PERDIS LA JORNADA REIVINDICATIVA ANTI-FRÀCKING EL DISSABTE 1 DE JUNY A TORNABOUS!

Hi haurà xocolatada, contacontes, demostració d'energies renovables, dinar popular, xerrades, concerts, exposició de cuines i forns solars, i moltes coses més. Visita el programa aquí, i passa-t'hi!