Aquest cop entrevistem a una persona ben coneguda al poble, la Florin; que des de ja bastants anys treballa a la botiga “El Rebost”, ara “El Rebost de Cal Patau”, fent tasques de mandongo del  porc i  a la caixa. Veiem que ens explica sobre el fet de viure aquí, lluny d’on va néixer.
 

• De quin país provens Florin?

De Romania,  del poble de Slobozia.  És més o menys com Tàrrega de gran, de la regió de Muntenia.
 

• Des de quin any vius a La Fuliola?

Vaig venir el juny del 2006.
 

• Què et va portar en concret a  La Fuliola?

Va ser per casualitat,  estava per Andalusia, per Huelva concretament, amb el meu company  de llavors, vaig estar 5 mesos a la recol·lecció de maduixa. Me’n vaig assabentar que s’oferia feina aquí, a la botiga del Jaume i la Pepita per a fer el mandongo del porc; i així va ser, doncs al arribar i oferir-me em van contractar.
 

• De què treballaves a Romania?

Treballava d’infermera en una residència geriàtrica. Aquí a Espanya ja no m’he plantejat de treballar en aquest ram, ja que he trobat feina sempre i m’hi he trobat bé; a més, caldria que em convalidessin el títol abans i és bastant complicat.
 

• Què és el que et va cridar més l’atenció quan vas arribar aquí?

La tranquil·litat i l’hospitalitat de la gent... es que jo vaig tenir molta sort amb la Pepita i el Jaume , que em van acollir molt bé, com una més de la família i potser ha influït en la percepció, però en definitiva trobo la gent d’aquí molt afectuosa.
També penso que la gent gran és molt activa i participa en moltes coses, la meva padrina a Romania no té res a veure amb les d’aquí... es la típica padrina que porta el mocador al cap i en canvi les d’aquí van a la perruqueria!
Aquí  he trobat que la gent t’ajuda molt, almenys aquesta és la meva experiència; hi ha solidaritat. Inclús  es nota amb el tracte  del metge:  aquí et tracta d’una manera molt més afectuosa.
 

• Què és el que trobes més a faltar?

La família, per descomptat. En especial els meus padrins.. i també els meus cosins, els trobo molt a faltar.
 

• I el menjar?

No especialment, ja ho trobem gairebé tot aquí i a més els meus pares, m’envien menjar des de Romania.
 

• I la celebració d’alguna festa que tingueu en especial?

Bé, allí no es fan tantes festes com aquí! A mi m’agrada molt la festa del Carnaval, m’encanta disfressar-me i a Romania no  se celebra...
 

• Et planteges quedar-te per sempre?

No, tinc els meus pares allí i  només em tenen a mi donat que sóc filla única, és per això que sé que algun dia tornaré; quan els pares siguin més grans, amb qui estaran més bé si no?
 

• Moltes gràcies Florin, per la teva col·laboració.