FEM ATENEU. Organitzem la primera brevet de 200 km

Fem Ateneu

Els primers participants d'una brevet?
Els primers participants d'una brevet?
Ja fa unes setmanes, e l 14 de setembre a les 7 del matí prengueren la sortida 16 ciclistes disposats a pedalar durant 200 quilòmetres, l’objectiu era acabar la ruta plantejada per l’Ateneu en un temps màxim però sense classificació d’arribada. Aquest és el tret diferencial respecte a una cursa o una marxa cicloturista. Però abans de continuar amb la narració de la jornada cal situar-nos:
 
Però què és una brevet?
 
La paraula brevet ve del francès que significa “llicència”o “patent” i que en el món del cicloturisme significa atorgar un títol o diploma pel fet de realitzar un recorregut determinat  que inclou uns punts de pas obligatoris en els que s’ha de segellar un carnet de ruta. També pren el nom francés de randonéé indistintament.
 
Les brevets son etapes de gran fons, mínim 200 quilòmetres, no competitives, que es realitzen en carreteres obertes al tràfic, i que s’han de completar en un temps màxim prefixat. Les distàncies de les brevets son: 200, 300, 400, 600 i 1.000, així com els 1.200 quilòmetres de les superbrevets.
 
L’objectiu principal pel qual foren concebudes aquestes brevet és per poder adquirir un gran fons per portar a terme qualsevol de les  randonées que existeixen, éssent les més clàssiques les de París-Brest-París (1.200 km) que és considerada la reina  ja que hi participen ciclistes de tot el món. També son famoses les de Londres - Edimburg-Londres (1.400 km) i la de Boston-Montreal-Boston (1.200 km), i les més llargues poden ser de 2.000 km com la de Ultimate Isalnd Explorer al Canadà. Aquí a l’estat espanyol tenim la de Madrid-Gijón-Madrid (1.200 km)... com veieu es practiquen per tot el món.
 
Una mica d’història…
 
En general,  a aquest tipus de ciclisme no competitiu de llarga distància se’n anomena també randonneurs, però en alguns països també se’l descriu com audax  (que alhora és el  nom de club  que homologa els carnets de les brevets); si recorrem una mica d’història veurem el per què.
 
La paraula audax, prové de l’italià per definir audaç i el seu significat com esport  de desafiament començà el  12 de juny de 1897 a Itàlia. 12 ciclistes italians es van proposar com a repte efectuar des de que surt el sol fins que es pon el recorregut de 230 km entre Roma i Nàpols; només 9 ciclistes ho van aconseguir.
 
El 1904 Henri Desgrange, pare del Tour de França, seduït per aquesta fòrmula i amb ganes de reviure el  gran turisme esportiu importa d’Itàlia cap a França aquest tipus de sorties en grup en bicicleta i el 3 d’abril de 1904 organitza la primera brevet de 200 km. A partir d’aquesta data, Henri Desgrange s’encarregarà durant 16 anys de la organització de brevets ciclistes audax.
 
Per tal de perdurar aquesta idea de cicloturisme randonee i al  mateix temps prendre el relleu de Henri Desgrange, el 14 de juliol de 1921 es crea a França el grup “Union des Audax Cyclistes Parisiens”, organització que organitza la seva primera brevet de 200 km, la Paris - Deux - Paris el setembre  de 1921. El 1956 l’entitat prendrà el seu  nom actual de “Union des Audax Français”, aquesta entitat és la que homologa les brevets que es fan a Catalunya.
 
I no hi ha premi després de tants quilòmetres?
 
Tot i que insistim en el caràcter no competitiu de les proves, cal assenyalar que sí que el participant s’emporta algun tipus de reconeixement. El principal i vitalici es la denominació de randonneur a aquell ciclista que ha completat almenys una brevet de 200 km; i anant ja cap a una concepció més materialista, per cada brevet completada de 200, 300, 400 o 600 km es pot obtenir una medalla.
 
S’obté el reconeixement i corresponent títol  de Super Randonneur si en una mateixa temporada es completen brevets de 200, 300, 400 i 600 km.
 
Així doncs, i aclarits tots els antecedents del món randonneur, el participants de la brevet de La Fuliola van poder-se impregnar d’aquest esperit de gaudir del ciclisme perque sí, podent contemplar el paisatge que les comarques de l’Urgell, la Noguera, Pla Urgell, les Garrigues i la Conca de Barberà. Qui va voler va obtnir la seva medalla, així com l’hmologació pertinent de la Union des Audax Français.  I mentre uns encara pedalaven, els més forts que havien arribat abans i recuperaven forces al Bar del Portal van poder continuar gaudint del ciclisme per l’intravenosa mentre  seguien per la televisió una etapa de la Vuelta... Cap ciclista pot demanar més?
 
Ens acomiadem desitjant tornar a veure els participants en les properes brevets previstes per la primavera que organitzarà l’Ateneu. Estigueu atents a les nostres activitats, us informarem degudament.
 
Pere saber més dades, xifres i altra información sobre com va anar la brevet, podeu clicarAQUÍ.
 

Comentaris

Loreto La Fuliola
2.

#1 Només informar als lectors que el Sr.Alexis Inglada, és el quart campió dels pobles de La Fuliola i Boldú i un gran amant del ciclisme.

Alexis Inglada Boldu
1.

Al nostre poble tenim tres grans campions, que estimen l'esport del ciclisme.
La meva admiració personal cap al Francesc Bros, l'Ignasi Piera i l'incombustible Ferran Pané. No hi ha dubte que rodar durant tantes hores seguides amb bicicleta te molt de mèrit i talent. Requereix d'una extraordinaria capacitat fisica i mental.
Tambè la meva admiració a l'Ateneu, com a entitat del poble compromesa amb la cultura de l'esport durant dècades. Esperem que l'any vinent vinguin al nostre poble molts ciclistes amants del gran fons,

Comenta aquest article